Arrabal

ARRABAL

(Opinió)

Fa uns dies, des de Bogotà, vaig fer una crònica on vaig parlar d'un musical que es presentà al Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotá, de nom Arrabal, i vaig dir, que era un dels millor musicals que havia vist mai. Avui, fent un repàs i llegint això, m'ha semblat agosarat. De musicals n'he vist uns quants al llarg de la meva (ja dilatada) vida, i alguns, bastants, de molt bons. Des dels més clàssics, com West Side Story o  Anything Goes, fins als que el seu dia van ser els més moderns, com Cats o Once. Els Misérables, El Fantasma de l'Òpera, Hair (el meu primer musical important), El Carrer 42, Miss Saigon... Els més nous van substituint els anteriors, però sempre hi ha els que han quedat gravats a la memòria com a imprescindibles.

Dir, doncs, que Arrabal és un dels millors m'ha fet rebuscar a la memòria... i a internet en cerca de gravacions, i les he trobat i m'han confirmat la idea inicial. Arrabal té uns punts forts molt importants. Una història potent: la repressió de la dictadura dels 70's a Argentina, la desaparició del pare i la recerca per part de la filla quan fa divuit anys. El tango com a música que fa de fil conductor de tota la història, una música de Santaolalla, moderna, actual però hereva del millor tango de Piazzola, i la dansa. Una dansa amb coreografies actualíssimes, difícils, però sense fer lluïment de la dificultat, sinó carregant l'accent en l'erotisme dels locals de milonga, mig sales de ball mig prostíbuls. Penso que la dansa ha de ser provocativa en tots els sentits, sinó pregunteu-li als de la Veronal, i aquesta ho és en extrem. Impressionant!

I perquè ho podeu corroborar, us enganxo un link on hi ha una part de l'obra. http://bit.ly/25JLxtM Jo he tornat a flipar.