Sota la Ciutat

SOTA LA CIUTAT

(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)

La majoria de persones tenim il·lusions, projectes, fites a aconseguir i alguns, armant-se de valentia, decideixen desplaçar-se a la gran ciutat per aconseguir-ho, per triomfar i perquè al seu poble s'hi troben una mica estrets. És el cas de la parella formada per la Dàlia i en David, de l'obra que hem vist avui a l'Aurora, ella aspirant a actriu i ell a escriptor. Ella ha actuat en companyies d'aficionats — va fer de Blanche a un Tranvia— i ell va guanyar un premi literari local... Però la nova vida no és tan fàcil. Acaben vivint en un pis de merda i ell treballant en un locutori, però una veïna, artista plàstica que té un pis de luxe —al mateix edifici que el desastros de la parella (?)— els introdueix en el món de la cultura i els presenta el cunyat, antic director de prestigi... que ara està en hores baixes.

La trama de l'obra és una mica confusa i no massa coherent. Em temo que Llàtzer García hi ha volgut posar massa coses en el mateix sac i això l'ha perjudicat. Els nou vinguts i la veïna es fan íntims en un plis plas, el director en hores baixes i la seva parella també s'incorporen al grup com si mai haguessin tingut amics, o potser han tingut molts problemes i els han perdut, però no queda explicat. El director caigut en desgràcia no vol veure a la gent de la professió ni en pintura ja que sempre es queixa, però al final va a una exposició de la cunyada i s'enfronta al nou director del Teatre Nacional i es diuen el nom del porc, però poc després, aquest  l'avisa per dirigir un muntatge... i a continuació l'obra s'acaba de cop.

Em sap greu, però no m'he cregut quasi res. Ja em va passar amb La Pols. Potser és que no connecto amb la dramatúrgia d'aquest autor i això em deixa fora, out, i aleshores és molt difícil, per no dir impossible que l'obra m'interessi i em transmeti emocions. També em guardaré molt de dir que els actors ho han fet malament. Per citar una referència, encara recordo amb emoció el paper d'indigent d'Albert Pérez a l'Encarregat de Pinter al Lliure, dirigit per Xicu Massó. No, no hi ha res pitjor que no entrar en una obra i la culpa, si és que s'han de buscar culpables, ves a saber de qui és. Si la ressenya la fes el ministre Montoro sabríem que és del Gover Català, però no és el cas, a més el capullo aquell no crec que hagi anat mai a un teatre.

Conclusió, no m'ha convençut., però només és la meva opinió.