L'ÚLTIMA NIT DEL MÓN
(a la Sala FlyHard)
La ciència-ficció és un gènere literari
d'èxit que ràpidament va passar al cinema, segurament el lloc que més li
escau per les seves possibilitats d'expressar-se mitjançant els efectes
especials. Asimov i Bradbury són dos noms cabdals d'aquest gènere. Llàtzer Garcia
és un dramaturg català que ha tingut la idea d'agafar tres obres de tres
guionistes d'aquesta disciplina i muntar una obra de teatre. No tinc clar que hagi
estat massa bona idea.
Richard Matherson, guionista de molts
capítols de la sèrie Twilight Zone
(Dimensió desconeguda en català) i guionista de Duel (aquí El diablo Sobre Ruedas, 1971, Steven Spielberg); Ray
Bradbury, conegudíssim per Farenheit 451, una fita del sci-fi, tant en novela com en cine; i Charles Beaumont, guionista
de Amazing Stories, altra vegada
Steven Spielberg, són els tres noms triats per Garcia per utilitzar relats seus
per muntar l'obra, perquè en realitat són tres obres diferents, i això és el
que m'ha grinyolat, no tenien relació entre elles.
La idea de posar un corifeu al estil
grec —o com feia de vegades Shakespeare— m'ha semblat bona. Entra un xicot i
diu: "sí, sóc el taquiller (cert, perquè venia les entrades) però ara us
explicaré de que va això" i ens parla dels tres autors. Es retira i
comença el primer curt, i així cada vegada en els tres relats.
El que no m'ha agradat és la poca o nul·la
relació de les tres peces, i la lentitud del desenvolupament d'alguna d'elles.
La primera ha anat molt a crits i ràpida, però les altres dues se m'han fet
lentes a matar. Naturalment no explicaré res perquè en les obres breus, poses
un article determinat i ja fas un spoiler,
o sigui que muts i a la gàbia.
La FlyHard, com sabeu és una sala molt
petita que no permet grans posades en escena, però he vist coses molt millors.
Avui l'escenografia m'ha semblat justeta i el mateix m'ha passat en la
il·luminació. En quant als actors, ja se´que em faig pesat per repetir aquest
concepte, però quan a l'obra no hi ha massa gruix, els actors no hi tenen res a
fer. No sé, potser tenia mal dia, però jo en general ho he trobat fluix.
Això sí, la sala plena, cosa del que
me'n alegro a l'ànima i el públic ha reaccionat aplaudint... normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada