Recital de Poesía

RECITAL DE POESIA

( al REC.014)

Avui no parlaré de teatre. Possiblement sabeu que a Igualada dues vegades a l'any (juny i novembre), es fa la concentració més gran europea de pop up stores, on primeres marques i dissenyadors venen els seus estocs, oferint els articles en adoberies en desús actualment tancades. Per sort RecStores, l'empresa organitzadora, no s'oblida de la cultura i aprofita la quantitat de gent que acudeix a l'esdeveniment per oferir també acciones culturals. Música, gastronomia, recitals... Felicitats per la iniciativa que no ho deixa tot al simple comerç i al dringar de la caixa registradora.

Una d'aquestes accions ha estat un recital de poesia a càrrec de dos pesos pesants de la cultura catalana: Enric Casasses i Josep Pedrals, dos poetes de prestigi, actuals, molt reconeguts i especialment divertits. Com tots els actes del REC —que tot i ser el nom de l'antic barri industrial, ja ha esdevingut una marca— aquest recital s'ha fet en una nau dedicada fa uns anys a l'adob de pells. Aquest és un valor afegit, doncs no s'ha de sortir de la zona per gaudir d'aquests actes culturals.

Casasses i Pedrals han començat sense preàmbuls, atacant directament amb la seva poesia. Tan l'un com l'altra saben molt bé com han d'enfocar els recitals. El primer impacta amb el seu físic peculiar, alt, escardalenc que sembla que s'hagi de trencar, una elegància innata i la seva cabellera llarga i blanca recollida en una cua. El segon, amb un físic més standard, utilitza el gest com a auxiliar, la seva veu potent i un dir carregat d'onomatopeies i gestos il·lustratius.

Així ha recorregut l'hora llarga de recital, ara l'un, ara l'altra, alternant-se, explicant alguna anècdota, però anant molt i molt al gra, o sigui al poema. N'han dit de tota mena, de tendres, de reivindicatius i alguns de força personals; n'ha recitat contra l'status i fins i tot algun de bucòlic. No diré els títols del que han declamat perquè no els sé, tot i que alguns els han anomenat, però si sé que el públic que omplia l'espai, força persones dretes, han estat atents a la paraula i han aplaudit abastament.

Ha estat un capvespre màgic perquè les paraules ben triades i ben dites ho són sempre de màgiques, i sens dubte els que en saben més d'això són els poetes; per això els règims autoritaris els tenen tanta por, i no assenyalo a ningú.