12 de nov. 2016

Aneboda

ANEBODA
(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)



Tres amics s'han trobat per muntar un armari d'IKEA, l'emblemàtic model Aneboda, senzill, força capaç i econòmic —actualment a 49€—. A un d'ells l'ha deixat la xicota i es veu que necessitava un armari. Normalment els joves necessiten una altra dona, però aquest s'ha inclinat per l'armari, i per això estem aquí començant a muntar l'artefacte.
Són tres xicots joves i ben plantats, però no sé, es veuen una mica (com dir-ho sense ofendre), una mica... curts; d'aquests força incapaços, però que es creuen capaços de fer coses transcendentals; i les expliquen. I així anem avançant en el muntatge del moble, sense presses, però amb determinació.
L'abandonat per la nòvia explica que quan ella el va deixar, li va dir una frase preciosa que té anotada en una llibreta, més o menys, perquè ell li demanà porfa que li copiés, però ella el va engegar a la merda —de vegades les dones...—; però ell la va refer de memòria, però no és del tot exacta, llarga, però no literal. També expliquen com van anar a IKEA amb una tècnica infalible per robar l'armari en qüestió, però alguna cosa va fallar i al final el van tenir de pagar, cagumdena. Un altra explica com es farà famós llençant-se al port de Barcelona des del funicular tapant-se la cara amb una màscara de combatent de lluita lliure... Està clar que tots tenen necessitat de transcendir.
Joan Yago, autor i a la vegada director, ha escrit un divertimento notable, una comèdia amb tres carallots d'alçada, amb moments molt brillants, alguns en que potser el nivell ha baixat una miqueta, però de seguida s'ha recuperat, i els tres actors: Irineu Tanis, Nico Carbajal i Albert Pérez ho han fet molt bé; semblaven tontos de veritat. Bona direcció. D'escenografia pràcticament no n'hi ha, però hi ha armari.
Amb aquesta obra el Teatre de l'Aurora ha inaugurat el cicle "Les Golfes", una mena de calaix de sastre on s'oferiran obres de petit format. I porta aquest nom perquè les obres no es fan a la sala del teatre, sinó a les golfes de l'edifici, una sala preciosa sota teulada que ja voldrien els teatre més importants de la capital.
Una nit molt agradable amb l'aforament exhaurit i amb un públic que ha aplaudit amb ganes. Bon començament d'aquest cicle; felicitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada