TERRENAL

TERRENAL

(al teatrre Caras y Caretas 2037 de Buenos Aires)

Abans de marxar a Buenos Aires una persona em va recomanar que busqués alguna obra de Mauricio Kartun. Així ho he fet i just avui al teatre 2037 Caras y Caretas s’ha re-estrenat la seva obra TERRENAL que ja va per la   setena temporada a la cartellera de la capital argentina.

Aquest teatre està en un espaia cultural. El president Macri tot i els ingents esforços per carregar-se la cultura del país no se n’ha sortit; els ha donat molt pel sac, però no se n’ha sortit. Aquesta és una sala de mida mitjana (menys de 400 butaques) amb una acústica envejable. Ho dic perquè al ser nit d’estrena vaig tenir d’anar al primer pis. Doncs ni mitja paraula perduda, i mira que els argentins són ràpids i reconsagrats parlant, i jo estic bastant sord.

TERRENAL porta com a subtítol Pequeño Misterio Ácrata i ens explica (a la seva manera) la vida des del principi, del principi del tot, vaja des dels fills d’Adam i Eva, o sigui Caím i Abel, i aclareix que mentre Abel era un home tranquil que es dedicava a pasturar els seus ramats, Caím només pensava en fer-se ric i per això es va inventar llaurar la terra (cultivava pebrots). El dia que van fer una ofrena a Déu i el creador va preferir l’obsequi d’Abel, Caím es va posar com una moto i va pelar al seu germà, directament. És veu que era un paio que no estava d’hòsties i tenia el caràcter una mica atapeït.

Bé, la història no és nova i amb certes variants la coneixem. El que és impactant és la manera d’explicar-la, en clau clown, però uns clowns ben especials, vestits amb trajos negres i barret, i a mitja obra apareix un nou personatge a qui anomenen papito i que és Déu. Es sorprenen perquè feia vint anys que no es veien, pràcticament des de la creació, i els adverteix que s’havia descuidat de cobrar-los el lloguer del paradís!

Però passen més coses. Déu i Abel se’n van de farra i Abel no sabem com (però ho suposem) deixa una noia prenyada abans que Caím el mati. Aquí  m’aturo perquè com podeu suposar la història és llarga, i pertany a un tipus de mal classificar, però m’atreveixo a dir que a Barcelona encaixaria perfectament. Teatre molt ben dirigit pel propi Kartum que avui ha sortit a saludar al ser dia d’estrena visiblement emocionat. El públic ha aplaudit fervosorsament.

Un teatre curiós aquest d’avui, exagerat, a voltes cridat, de vegades es queda aturat i només fan cares, però l’expressivitat, facin el que facin els actors és inesgotable. Segon dia de bon teatre. Anem bé.