Bon viatge, Sr. Duran

BON VIATGE, SR. DURAN

((Opinió)

Sí, bon viatge a Panamà, i no es preocupi, no cal que compri bitllet de tornada, aquí no l’enyorarem perquè no ens fa cap falta... fins i tot potser ens fa una mica de nosa.

Sap què passa? Els que ens estimem Catalunya —amb això no vull dir que vostè no se l’estimi, però em refereixo als que ens l’estimem de veritat, de veritat de la bona, com dirien els meus néts— no necessitem les seves ambigüitats ni allò de “sí, però” i frases que tantes vegades li hem sentit a dir.

Miri, passa que vostè és un polític de l’antiga escola, dels que creuen que els ciutadans som una mena de ramat que s’ha de conduir i vigilar. Ja lliga amb el seu pensament democratacristià. La figura del bon pastor és una imatge clàssica i venerada en el món catòlic: el bon pastor que té cura de les seves ovelles. Doncs miri, les ovelles ens hem fet grans.

Sí, les ovelles ens hem fet grans i, oh miracle!, sabem quina herba ens agrada i la que més ens convé. I ens la sabem campar sense que algú armat amb un gaiato ens porti cap allà on li sembla. Ni gos de tura necessitem, miri si han evolucionat les coses.

Hauria de comprendre que ara els moviments han canviat de direcció, ara som els de baix els que empenyem als de dalt i els diem el que volem fer. Vostè encara és de la generació del motorista. Se’n recorda del motorista? Aquella figura que amb un sarró de pell en bandolera repartia ordres amunt i avall escrites en folis de paper —el DIN A4 aquí encara era desconegut— on hi havia les instruccions del que es podia i no es podia fer.

Ara les persones ens comuniquem en instants amb les noves tecnologies i ens podem organitzar ràpidament i amb efectivitat, demanant el que ens sembla que és just. Es pensa que la festassa que vam viure ahir, la que vostè es va perdre per culpa d'aquest compromís tan important a centramèrica, es podia organitzar a base de “motoristes”? No, i a més els missatgers del “macuto” ens porten a èpoques de mals records.

Torno al començament, bon viatge i llarga estada, de tot cor. Per cert, que cony hi té a l’america llatina que hi va tan sovint? Ho saben ells que vostè aquí ja no pinta res?

Mas i Duran

MAS i DURAN

(Opinió)

Senyors Mas i Duran. Em sembla que els ha arribat el torn de ser valents i afrontar la realitat. El moment d’asseure’s, mirar-se als ulls —si fa falta agafar-se les mans— i dir-se la veritat. L’hora d’explicar-se les infidelitats, les ambicions i projectes individuals i finalment pronunciar la temuda frase: carinyo, això s’ha acabat; si continuem junts només ens farem mal. El millor per a tots és que ens separem.

Ha de ser dur, però penso que serà molt pitjor si allarguen el que avui ja és una agonia. No facin cas del què diran, tothom coneix les seves desavinences i deslleialtats, no són cap secret. A més, vostès no tenen fills que hagin de començar a anar a viure una setmana a cada casa com a tristos desarrelats; pels bens materials tampoc han de patir, doncs em sembla que els tenen embargats per ordre judicial i pels intangibles no hauran de decidir res. Quan estiguin separats, en la propera contesa seran els electors els que decidiran a qui fan costat.

Perquè això no pot continuar. Una casa no pot ser governada d’aquesta manera, ni les de barrets. Es necessita algú que porti la veu cantant i que el que un diu al matí, la parella no ho desmenteixi a la tarda. Si continuen així al final ningú voldrà venir a sopar a la vostra llar; no és agradable estar al mig de discussions, ni que siguin velades.

Pensin també que separar-se no vol dir enfadar-se i tenir un final desagradable; és més fàcil acabar de mala manera continuant junts que separant-se abans que sigui tard. Es pot continuar tenint bones relacions i els divorcis civilitzats acostumen a millorar l’estimació, no parlo de la amorosa, però sí la social. Estar una temporada sense veure’s pot ser molt terapèutic i segur que els farà bé. Respiraran aires nous, ventilaran el clima viciat en que ara es troben i qui no els diu que passat un temps prudencial es puguin retrobar accidentalment i dir-se amb un somriure als llavis: te’n recordes de quan érem nòvios?