Rèquiem per a contrabaix

RÈQUIEM PER A CONTRABAIX

(Novel·la de Mercè Saurina)

Jo a la Mercè Saurina la vaig conèixer d'una manera molt particular, així con d'esquitllentes; és més, mai hem parlat, sempre ens hem comunicat per correu; algun dia, però, ens trobarem i parlarem una bona estona. La Mercè Saurina és una noia —per a mi totes les que són més joves de cinquanta encara són noies— del Empordà i penso que és per això que utilitza unes expressions tan boniques.

Fa poc ha publicat Rèquiem Per A Contrabaix,  una relat que va estar guardonat amb el XXV Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2013; no m'estranya perquè és una petita joia on ens relata la vida d'una contrabaixista, que viu atrapada en una relació malaltissa i lluita per compaginar la seva estrenada maternitat amb una carrera professional incipient. Fins aquí el que diu la solapa del llibre, que és veritat, però  entre les seves pàgines hi trobareu moltes més coses.

Un elogi del paisatge Empordanès, anotacions molt precises de música clàssica, una queixa ferotge i raonada de la justícia, la descripció d'uns avis totalment entregats, però especialment una angoixa intensa i por, por per la seva filla. L'obra te moments molt durs, com quan la nena torna de l'estada a casa del pare i s'està dos dies sense articular paraula, fent-se pipí al llit o tenint episodis de pànic,  contrapuntats amb altres de molt tendres com la relació mare-filla, usant imatges que jo quasi no recordava, com fer-se petons d'esquimal, de papallona...

Com he dit és una novel·la dura, intensa i amb un final trist. No és lineal, va endavant i endarrere amb una habilitat destacable, cosa que encara en fa la lectura més interessant. Està molt ben editada per Pagès: bon paper, lletra agradable de bona mida, coberta flexible amb solapa... Per a mi en els llibres, a més del contingut s'ha de cuidar la presentació; no ha de ser luxosa, però s'ha de cuidar l'estètica, i és el cas.

Jo, de vosaltres em compraria el llibre i el llegiria —això és un avís pels que només se'ls compren—, us estic donant un bon consell, i per a tu Mercè, felicitats!

Com Llunes de Saturn

COM LLUNES DE SATURN

(Novel·la de Mercè Saurina)

Us recomano un llibre que ha sortit fa poc. No està escrit per un personatge mediàtic —déu me’n lliuri de recomanar certes coses—. És la primera novel·la publicada d’una gironina —la Mercè Saurina—de la que sentirem parlar, n’estic segur. Cent pàgines plenes de tendresa i potser encara més tristesa, però ni les unes estan cobertes de sucre ni les altres de fel, només hi ha sentiments, sentiments molt forts.

Com Llunes de Saturn —aquest és el títol— és la història d’un viatge que en realitat són dos viatges; l’un real i l’altre per la memòria al llarg de molts anys, dos trajectes que es van entrellaçant de manera molt hàbil. La trama avança d’una manera no lineal, fins i tot confusa —intencionadament confusa—, però és que alguns dels personatges també n’estan molt de desorientats, fins i tot els que tenen les idees clares, però els entrebancs, les conseqüències de la maleïda guerra que no contenta en destruir el present esbotza el futur...

Tot això escrit en un català bonic, curós, de vegades poètic com si l’autora fes puntes de coixí; altres vegades fort i directe , sense buscar la suavitat de cap sinònim. ¿Serà veritat que els ampurdanesos són els que tenen el català més bonic? No ho sé. El que sí sé és que ella ho és d’ampurdanesa.

Ja ho he dit, però ho repeteixo, el recomano vivament i al llegir-lo no tingueu por d’emocionar-vos; segurament us passarà.