COM LLUNES DE SATURN
(Novel·la de Mercè Saurina)
Us
recomano un llibre que ha sortit fa poc. No està escrit per un personatge
mediàtic —déu me’n lliuri de recomanar certes coses—. És la primera novel·la
publicada d’una gironina —la Mercè Saurina—de la que sentirem parlar, n’estic segur.
Cent pàgines plenes de tendresa i potser encara més tristesa, però ni les unes
estan cobertes de sucre ni les altres de fel, només hi ha sentiments,
sentiments molt forts.
Com
Llunes de Saturn —aquest és el títol— és la història d’un viatge que en
realitat són dos viatges; l’un real i l’altre per la memòria al llarg de molts
anys, dos trajectes que es van entrellaçant de manera molt hàbil. La trama
avança d’una manera no lineal, fins i tot confusa —intencionadament confusa—, però
és que alguns dels personatges també n’estan molt de desorientats, fins i tot
els que tenen les idees clares, però els entrebancs, les conseqüències de la maleïda
guerra que no contenta en destruir el present esbotza el futur...
Tot
això escrit en un català bonic, curós, de vegades poètic com si l’autora fes
puntes de coixí; altres vegades fort i directe , sense buscar la suavitat de
cap sinònim. ¿Serà veritat que els ampurdanesos són els que tenen el català més
bonic? No ho sé. El que sí sé és que ella ho és d’ampurdanesa.
Ja
ho he dit, però ho repeteixo, el recomano vivament i al llegir-lo no tingueu
por d’emocionar-vos; segurament us passarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada