EL SOPAR
(al Teatre de L'Aurora d'Igualada)
Fa temps que a Catalunya
estem veien molt teatre de “ses Illes”. A les Balears hi ha tradició i gent
entregada a aquest art que a la vegada és un ofici, i Produccions del Mar i
Iguana Teatre en són un exemple i avui a Igualada els teníem convidats “a sopar”. El Sopar és teatre però també és un experiment que posa a prova l’enginy
dels actors que hauran d’improvisar a partir de les idees dels espectadors. Una
mena de Jam Session amb text en contes de música. Sí senyor!
El fil conductor és un
sopar de cinc amics, tres dones i dos homes amb motiu de celebrar que uns d’ells,
matrimoni, s’han traslladat a un pis nou. Un dels pocs condicionants és que la
dona està embarassada, però ho ha condicionat el fet que l’actriu està realment
embarassada. A partir d’aquesta idea, cada un dels cinc actors es reuneix amb
una cinquena part del públic i recull idees de com ha de ser el seu personatge,
com és, que pensa, que li agrada, que odia... i quins lligams te amb els altres.
Es demanen idees poc convencionals i surten coses com que la dona està embarassada
del amic, o que la noia que no te parella fa poc era un home i s’ha canviat de
sexe...
La funció comença més
de mitja hora abans amb aquesta reunió per grups i aquesta ha estat una
de les parts més divertides de la nit. L’actriu o actor que et toca en el grup va
recollint les iniciatives a partir d’un petit guió, però s’ha de dir que mai
força cap a una idea prefixada i quan n’hi ha de diverses es sotmeten a votació.
Acabat aquesta mena de brainstorming, s’entra al teatre i mentre tothom
s’asseu a la seva butaca i el director deixa triar la música i explica el
funcionament de l’obra, els actors canvien impressions i plantegen l’esquelet
de la representació del dia.
Conclusió: una obra
molt divertida feta per una gent molt atrevida, ja que treballen sense xarxa i
això és molt perillós però d’agrair. Jo potser els recomanaria que no donessin
tanta llibertat al públic-guionista, doncs de vegades per encabir-hi situacions
impossibles la cosa grinyola una miqueta, però això ha sigut avui doncs a la
funció de demà ves a saber per on tiraran a partir del que hagi sortit.
La posada en escena és
senzilla però suficient. Una taula de menjador parada per un sopar. En un recó
una tauleta amb les begudes, gots i glaçons. Il·luminació adequada, plis plas i
a començar. Al Teatre de l’Aurora l’obra s’ha fet a quatre grades i això ha
perjudicat una mica la bona audició, ja que els intèrprets han de col·locar
molt bé la veu perquè tothom ho senti perfectament i potser aquí han fallat una
miqueta, però ens ho hem passat bé i hem aplaudit de gust. És agradable veure la gent sortir del teatre amb un somriure.
Si algú ha vist a Barcelona
“La Rara Anatomia dels Centaures” al Lliure, o “Amfitrió 38” al teatre Akadèmia,
haurà reconegut alguns dels actors, i pel que sembla els anirem veien sovint. A
Catalunya la cultura està rebent fortes garrotades, però a les Balears els
estan expulsant del país. Fa pocs dies una molt bona actriu mallorquina em va
dir que ella s’havia exiliat a Barcelona. El PP del Sr. Bauzá està practicant
una mena de genocidi cultural i a fe que deixarà un país galdós.
