PUNTUALITAT
(Opinió)
La puntualitat no és una de les
virtuts més comuns en els nostres teatres, tot i que hauria de ser-ho. El que
alguns anomenen els cinc minuts de cortesia s'han d'entendre com una gentilesa
cap als que fan tard, però una descortesia cap als que han arribat a l'hora.
Malauradament ens hi estem acostumant, tot i que no hauria de ser així, però de
vegades els retards passen de mida i els motius no són clars. És el que va
passar ahir a La Sala Joan Brossa de la Seca.
La versió de Romeu i Julieta que s'hi
fa és una peça que ja podríem començar a considerar "llarga" (2
hores), i curiosament comença a les 9 de la nit quan el que és habitual avui a
Barcelona és iniciar a dos quarts de nou. Les entrades estaven exhaurides
perquè jo vaig comprar la última; conec al personal del teatre i m'ho van dir.
Doncs a les nou hi havien per ocupar més d'una vintena de butaques... i l'obra
no començava. Els actors ja estaven a l'escenari, doncs l'obra arrenca així,
amb els intèrprets fent una mena d'escalfament... i l'obra no començava. De tan
en tant arribaven dos, tres espectadors i ocupaven el seu seient... però l'obra
no començava. Així vam estar fins a un quart de deu quan "algú" va
decidir que tot i haver-hi seients buits s'havia de començar. Els actor ja
havien escalfat molt i els que des de les nou sèiem al nostre lloc també
estàvem força calents.
Jo em pregunto: els que fan tard
truquen al teatre i diuen "espereu un moment que estic aparcant?" O "la
meva cunyada s'acaba de posar la faixa i farem una micarrona de tard?"
—demano perdó a les cunyades—. Però quina mena de menyspreu és aquest enveres a
les persones puntuals? Jo entenc molt bé que un dia hi hagi un imprevist, però
quan passa això un responsable surt i ho explica al respectable públic a la
vegada que demana disculpes pel retràs, però això altra...
S'hauria de començar a acostumar al
espectador que la puntualitat és una virtut innegociable i que si a alguna
persona se li nega l'accés a la sala perquè arriba tard, ho ha de comprendre, i
si es molesta o s'enfada, se li recomana el remei de sempre, tan eficaç per
aquests casos: que si posi fulles.
