Llibreries

LLIBRERIES

(Opinió)

Avui he anat al meu llibreter i he comprat Ombres en la Nit, l’última novel·la d’en Ferran Torrent, i ho he fet perquè sóc lector del de Sedaví i perquè vull pensar que ell no és culpable del error (penso que ho és) d’haver-lo posat a la venda a través d’un diari.

Crec que aquesta competència que, tot i que deu ser legal considero deslleial, li fa més mal que bé al rotatiu. No penso que la cultura s’hagi de defensar per aquest camí; crec que la premsa ha d’emparar-la amb articles d’una certa periodicitat parlant d’autors, d’edicions, donant a conèixer novetats, cosa que per altra banda ja fan. De totes maneres també vull dir que no els considero els responsables totals; al menys el cinquanta per cent és de la editorial.

Jo sóc un defensor aferrissat de les llibreries. Ja he passat de la setantena i de llibreters només n’he tingut dos al llarg de la meva vida. El primer fa força anys que va tancar i el segon, el d’ara, a passat a ser el que jo anomeno “el meu llibreter de capçalera”. La meva llibreria és un lloc on puc anar-hi a parlar, a veure que hi ha de nou, elogiar les edicions ben fetes i renegar de les dolentes, aquelles en que les lletres es transparenten d’una pàgina a l’altra; i no sempre parlem de llibres, també parlem molt de teatre, de cine i de cultura, una mena de tertúlia com la que feia el meu pare a la llibreria que abans he esmentat i ja va tancar.

Si un dia la meva ha de plegar per culpa de que li han trepitjat el negoci, no la competència, sinó gent de fora del gremi en connivència amb editors que juguen amb dues baralles, em sabrà molt de greu i si part de la culpa la tingués un diari, aleshores em semblaria que estic llegint el periòdic equivocat.