Lo unico que necesita...

LO ÚNICO QUE NECESITA UNA GRAN ACTRIZ, ES UNA GRAN OBRA Y LAS GANAS DE TRIUNFAR

(a la Sala Atrium)

Avui he vist aquesta obra de nom llarguíssim i curta durada, 50 minuts, que segons el programa de mà està basada en Las Buenas, de Genet. No sé si això és una conya mexicana o un error, doncs Les Bonnes —títol en francès de l'obra— s'ha de traduir com a Les Criades. Genet mai ha sigut un autor interessant per a mi; el poc que li conec ho trobo rebuscat i no m'ho acabo de creure: "la humilitat només pot néixer de la humiliació, sinó és falsa vanitat" diu a Querelle. Doncs ho sento, però no ho veig així, però anem a l'obra d'avui, que de fet només hi està "inspirada".

En un escenari que representa una habitació miserable hi ha dues dones: una menuda i prima, quasi vulnerable i l'altra d'una obesitat mòrbida impressionant, deformant. S'arrenquen movent-se a gran velocitat, cridant, topant, recriminant-se coses... Estan assajant Les Criades, i a fe que l'entrada és potent i subjugadora, còmica de vegades. Acaba el breu assaig i es feliciten pel bé que els ha sortit, però de mica en mica deriven cap als retrets i les coses s'emboliquen i s'insulten.

Aleshores jo he perdut el fil, perquè m'ha semblat que no n'hi havia i ha començat la part desagradable. S'ha partit mitja barra de pa i se l'han menjat compulsivament, entaforant-se'l a la boca i han cridat amb la boca plena ensenyant el que hi havia dintre, que els hi queia i se'l tornaven a entaforar. A mi m'ha fet fàstic, molt de fàstic, però no s'havia acabat i una ha fet el dinar mentre l'altre ballava (?) flamenc, i han sopat i s'han tornat a insultar i escopir-se el menjar i a embrutar-se... A continuació han preparat un cossi de zenc i aquí m'he acollonit de veritat. "Es quedaran en pilotes" m'he dit ensumant-me la torrada, però per sort només l'he endevinat al 50% i s'ha despullat l'actriu prima, i encara quasi a les fosques, de manera que "no hem vist" res. Un agraïment. La funció ha acabat amb la grossa xiuxejant una faula, tan fluixet, que la meitat del públic no ens n'hem acabat d'assabentar.

L'Atrium a tope. El boca orella està funcionant a tota màquina. A mi m'ha semblat que la gent aplaudia d'una manera força tèbia, però tot i així hem pogut fruir del que crida "uauuu" i del dels "bravo". Potser jo tenia mal dia.