25 de febr. 2012

Políglotes

POLÍGLOTES
(Opinió)





Al teatre en català és freqüent el bilingüisme, passant-se al castellà en parts de la obra, o introduint-hi frases curtes. També cada vegada sovinteja més incloure parts en francès o anglès al text. A mi no em molesta perquè encara que no coneguis massa l’idioma intrús, quan es fa ben fet pots seguir el diàleg sense problemes.
El que sí em molesta és l’actitud de certa part del públic que per demostrar al món els seus coneixements de llengües, riuen ostensiblement o murmuren de forma ben indiscreta quan els actors encara ni han acabat la frase, i els que riuen no ho fan discretament, que va, es descollonen amb sonors ja, ja, ja, perquè tothom s’assabenti que ells ho han entès abans que ningú. És igual que no faci riure el que han dit, ells s’escagarrinen per demostrar que controlen.
Jo, a aquest personal, els faria un examen de llengua estrangera a la sortida de l’espectacle, davant de tothom i em temo que ens faríem un bon tip de riure. Potser sóc mal pensat (que sí que ho sóc), però sempre he cregut en aquell refrany castellà que diu: dime de lo que presumes y te diré de lo que careces.
També és possible que no sigui mal pensat, pot ser només sóc dolent de mena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada