Cançons per a un món nou

CANÇONS PER UN NOU MÓN

(al Teatre Gaudí Barcelona)

          Jason Robert Brown és un músic que jo aprecio molt, dels que pertanyen a aquesta generació de nous creadors estil "Juan Palomo" que s'ho fan tot ells; la idea, el llibret, les lletres la música... al estil de Jonathan Larson o Andrew Lippa. El seu musical més conegut és The Last Five Years, la història d'una parella des del seu enamorament fins a la ruptura, però explicada des dels diferents punts de vista: el d'ella començant per quan ho deixen i el d'ell començant per quan s'enamoren, i així avancen els cinc anys en direccions oposades. Explico això per fer palès la seva valentia d'atacar una història de manera tan atrevida.

          Songs For A New World va ser el seu primer musical, estrenat al off Broadway fa 22 anys i també és força atípic, doncs no narra una història sinó diferents situacions i les decisions que han de prendre les persones al llarg de la vida, situant-nos en el moment de la decissió. Es un musical curiós pel fet de ser molt representat en teatres locals i escoles de música per la seva simplicitat a l'hora de muntar-lo. Es pot posar en escena amb quatre caixes de fusta com s'ha fet ara al Gaudí, però te una parany mortal: la seva complicació musical que exigeix un domini vocal considerable; no són cançonetes en pla Disney, els temes són difícils d'entendre i complicats de cantar amb solvència: vaja, una trampa per a principiants.

          I això penso que és el que ha passat al Gaudí. Vocal Factory ha fet una mena de festival de fi de curs —amb tots els respectes, i penso que fan molt ben fet de fer-los per encarar als alumnes amb el públic— i ha escollit aquesta obra, la que opino que és un parany, i el resultat ha estat fluix. De la quasi vintena de temes que es composa l'obra, cap és del mateix estil perquè Jason Robert Brown ha barrejat estils, ritmes i tot el que musicalment és manipulable, i per cantar amb sentit i sentiment el que ha escrit s'ha d'estar molt bregat. Penso que les escoles haurien de fer propostes menys ambicioses perquè els seus alumnes comencin a enfrontar-se al públic, ja que escollir obres massa difícils és com donar el paper d'Otello de Verdi a un tenor principiant, el pots matar.

          S'han salvat els quatre músics que han acompanyat els cantants. pel meu gust el piano ha estat massa protagonista, però això, tot i ser el meu instrument preferit, és subjectiu. El que sí haurien de vigilar els responsable del teatre és el so que ha estat molt dolent. El Gaudí és complicat, amb un sostre molt cabró, però per això hi ha els tècnics. A la primera part, especialment el piano saturava; a la segona ho van corregir una miqueta.

          Una precisió: el musical es representa amb quatre actors i al programa n'hi consten deu. Suposo que vol dir que aniran alternant, per tant no sé com ho faran els que jo no vaig veure el dia de l'estrena.