ROBERTO ZUCCO
(al Teatre Romea)
Vagi per endavant que jo la versió que va dirigir Lluís Pasqual d’aquesta obra al
1993 no la vaig veure, per tant no puc comparar, o sigui que he anat al Romea “net”
com un recent nascut. Dit això, i parlant del que he vist aquesta nit, penso que el Julio Manrique s’ha ha equivocat.
És la
història real d’un assassí que als dinou anys va matar al seus pares. Més
endavant va fugir de la presó i per allà on va passar va deixar un reguitzell de
morts i violacions. L’obra comença amb la fuga de la garjola on estava per
haver mort al seu pare, l’assassinat de la mare, la trobada amb la noia jove...
per acabar amb la captura i finalment la seva mort.
Roberto
Zucco és una obra complexa, amb una pila de personatges i la posada en escena que
s’ens ha ofert no ha ajudat gens al desenvolupament de la història. Penso que l’escenografia
de Sebastià Brosa en te bona part de culpa. La boca del escenari del Romea no
és massa gran i em temo que hi ha volgut posar massa coses: sis ambients
diferents en dos pisos més un terrat. Alguns dels “escenaris” han quedat
ridículs, com el del bar-prostíbul que semblava un prostibulet. Per acabar-ho d’espatllar
les separacions verticals s’han fet amb parets com en una casa “de veritat”, o
sigui opaques. Resultat: només han tingut visió completa del que ha passat, els espectadors de la
franja de butaques centrals, els dels laterals ens hem perdut bona part de l’obra,
els uns la del cantó dret i els altres la del cantó esquerra.
La
il·luminació molt fosca, però el pitjor de tot ha sigut la manera d’interpretar.
Massa crits, i a la meva manera de veure la vociferació no crea tensió, sinó més
aviat confusió. Per contra, quan el text era xiuxiuejat l’han dit així, quan
només ho ha de semblar un xiuxiueig, però s’ha de sentir des de la última fila.
Potser
jo no tenia bon dia, però no m’ha convençut, i n’esperava molt. Per ser el dia
d’estrena la platea quasi plena, però no a rebentar. El públic ha aplaudit amb
força convenciment. El tòfol dels bravos ja està bo i avui ha fet la seva
reaparició, però tinc l’esperança que tornarà a caure aviat. Avui estava al
costat d’un que no ha parat de tossir tota la funció amb una tos realment
lletja, cavernosa. Espero que li enganxi alguna cosa i el “bravo” hagi de tornar
a fer llit.
Bona tarda Sr. Ribaudí,
ResponEliminaAhir vaig veure l´obra de teatre i haig de felicitar en Sebastià Brosa per l´excel.lent feina que ha fet. I l´obra és genial! Felicitats Julio Manrique i tot l´equip! I visca l´escenografia.
Com es nota que és un jubilat i s´avorreix.
Dediquis a jugar a daus.
Òndia! Fins avui jo era feliç. Tinc una bona família, fa anys que no treballo i em puc dedicar al que m’agrada i ara m’acaben de fer veure que m’avorreixo. Redéu! I el més trist és que no me’n havia adonat, i ha tingut de ser un desconegut el que m’ha obert els ulls. El que em preocupa és que aquesta persona tan assenyada m’aconsella dedicar-me a una cosa de la que ho ignoro tot: jugar als daus. A veure si no me’n sortiré...
EliminaNo entenc com ha pogut fer un comentari en l´obra d´en Roberto Zucco.
ResponEliminaTreballo en el món de l´espectacle i vull donar-li un consell.
Abans de fer una crítica ha d´entendre del tema.
Com diu l´amic "ANÒNIM" dediquis a criticar als que juguen als bars....però no opini perque fa riure la seva ignorància respecte el món del teatre.
Va per vostè Sr. jubilat; si no s´hagués jubilat tan jove segurament tindria més coneixement per opinar del teatre.
Em diu que no entén com he pogut fer el comentari de Roberto Zucco. A una persona que “treballa al món de l’espectacle” no li ha de ser difícil d’entendre: la vaig veure i no em va agradar com la van fer, així de senzill. En canvi el seu comentari l’entenc perfectament a vostè sí la va convèncer i no està d’acord amb la meva opinió, simple. El que no acabo d’agafar és aquesta obsessió, com la del meu admirat “Anònim”, per la gent que juga als bars, o que si no s’haguessin jubilat joves ara tindrien més coneixement... tot i que de fet potser tenen raó, doncs el meu pare sempre ho deia: “tingueu coneixement”.
EliminaPer cert, se li amuntega la feina, doncs tindrà de renyar i enviar a jugar als bars a alguns crítics (aquests professionals) als que tampoc ha convençut el muntatge d’aquest Zucco. Repassi la premsa...
Bon dia,
EliminaGràcies pel missatge.
Hi ha una cosa que no tinc clara....vostè opina per si mateix o si repasso la premsa serà com veure la seva opinió?....no caldria que opinés....total si llegiexo la premsa ja veuré la crítica...
L'obra esta força be, a mi en va agradar, sobretot la música i l'escenografia. L'unic que coincideixo amb la critica es que en alguns llocs no es podia veure be. En el meu cas quan Zucco va a veure a la seva mare, no veia les cares dels actors.
ResponEliminaPerò què vol dir aquesta manera d'atacar als jubilats!!!! Mare meva, això és un blog i un article d'opinió, no sigueu integristes!!!!
ResponEliminaAhir vaig anar a veure Roberto Zucco i em va agradar més que al Sr. Kabrota, sense trobar-la extraordinària. Ara,li dono la raó en quant a que els ocupants de les butaques que no son centrals se’ls estafa una part de l’obra per culpa de que els actor queden amagats darrere les parets que separen els diferents ambients. Crec que al vendre les entrades haurien de fer com al Liceu: avisar que algunes localitats no tenen visió completa, i posar-les molt més barates.
ResponEliminaApart d’això, he quedat sorpresa de la intolerància d’alguns comentaris. Es pot no estar d’acord en l’opinió d’un altre, però d’aquí a enviar-lo “a jugar a daus” (?) o posar-se amb la seva vida i opinar si s’avorreix o no perquè es va jubilar massa d’hora... Ara ja no es pot ni opinar lliurament? Franco ha ressuscitat?
Caram Josep Maria, t'estàs fent famós! No sabia que fossis creador de tanta polèmica, haha.
ResponEliminaDoncs totalment d'acord amb el tema de l'escenografia -al meu costat, ben bé a la punta unes dones deien que no tornarien més al Romea. Jo ho he vist de rasquis.
Pel que fa a l'interpretació, a mi sí que m'agradat (no he trobat que 'cridessin'), crec que el Zucco és un paper fet a mida pel Pablo, que està perfecte.
M'he quedat amb ganes de saber si les retallades que ha fet el J.Manrique al text donarien més profunditat al personatge perquè m'hauria agradat saber-ne més. Fa anys que busco el text, aviam si l'editen!
Salut i visca el jubiltats teatreros.
Jo no he disfrutat de l'obra per la senzilla raó que el text m'ha resultat massa dur per mi, però discrepo del blogaire del que diu de la posta d'escena. De tota manera discrepo dels que critiquen els jubilats perquè aquesta crítica mostra una gran ignorància sobre el que és la vida perquè ignoren que un dia seran vells i pitjor si no hi arriben, per tant, allò que diuen dels jubilats els invito que curosament ho desin al calaix de la memòria i que el destapin quan tinguin, com jo ara, seixanta nou anys. Aleshores segur que no parlaran de jugar als daus o a la petanca o miraran obres, o potser serà al contrari?
ResponEliminaJosep Maria:
ResponEliminaJo no he vist l'obra encara. Llegeixo totes les teves crítiques i les interpreto com una visió personal teva. Després a mi m'agrada l'espectacle o no. Nota per als que feu comentaris: feu-los sobre l'espectacle, discrepeu i sigueu tan durs com vulgueu, però, si us plau,no us fiqueu en la vida personal de ningú.
Una jubilada que avui ha complert 70 anys.
Per molts anys, Montserrat! i Bon Teatre!
Eliminajosep m.: ja saps que segueixo el teu blog i que també saps que sé que ho fots pel broc gros: si t'agrada, ho recomanes. i si no t'agrada dius el per què. molts cops hi estic d'acord i d'altres gens ni mica. encara no he vist el zucco (només el trailer del web) i em sembla que aquesta escenografia (còpia de l'European House, oi?) no deu ajudar gaire a l'obra.
ResponEliminaa+a+, tots encara tenim el record colpidor, bestial, potent, ... del muntatge del Lluís Pasqual al Lliure.
serà un problema???
Anònim: Com saps molt bé anar molt al teatre no sempre significa veure-ho. Jo no vaig veure el muntatge de Lluís Pasqual al Lliure. Totes les lectures, textuals i plàstiques, són sempre subjectives, per tant, no puc imaginar quin efecte m'hauria fet i potser la duresa desagradable que ara atribueixo al text potser presentat d'una altra manera l'efecte hauria estat diferent malgrat ser més "colpidor, bestial, potent". La màgia del teatre és precisament això, que no necessàriament passa per la raó pura.
ResponEliminaMare meva!!! Una setmana que desconnecto, i la que s'ha liat...!!! ESTIC LITERALMENT FLIPANT AMB ELS PRIMERS COMENTARIS DE DALT... Per favor, però on s'ha vist aquest poc respecte per les opinions respectuoses? A mi sincerament els escrits d'aquest blog d'opinió em semblen sempre escrits des del respecte i amb coneixement, i dit sigui de pas, amb bastanta gràcia. Sense conèixer l'autor de res, veig d'una hora lluny que té una cultura teatral important, forjada amb anys d'espectador fidel al teatre. El comentari dels daus i jubilats, ja ni entro... MARE MEVA!!! I a la que es dedica a les arts escèniques, potser li aniria bé escoltar més l'opinió dels espectadors, sovint MÉS HONESTA QUE LA D'ALGUNS CRÍTICS TEATRALS. I per cert...ja he llegit en altres bandes la mateixa opinió sobre l'escenografia. Però al cap i a la fi, d'opinions n'hi ha d'haver de tots els colors! SALUT I TEATRE! Teatrer@
ResponEliminaJo també la vaig veure al Romea i no em va convèncer. La vaig trobar buida de contingut, personatges agafats pels pèls, i no entenc com hi ha gent que no tolera les opinions dels altres. Llastimós.
ResponElimina