Oleanna

OLEANNA

(al Teatre Romea)

He començat la temporada amb un cert retràs, però bé, amb un Mamet, i per a mi Oleanna és un dels Mamet “autèntics”, amb els personatges tancats en un espai reduït, amb uns conflictes que “gent corrent” resoldrien amb una certa facilitat... Reconeixo que a mi aquest tipus de personatges em posen molt nerviós, però m'atrauen per complicats.

John és un professor universitari no massa ortodox; li agrada provocar als seus alumnes, qüestionar-ho tot, inocular el dubte, més que no recitar lliçons de manera acadèmica; així intenta obrir-los la ment. La Carol és una de les seves alumnes, una noia “normal”, preocupada perquè en John l'ha suspès. Acudeix al seu despatx, sense cita i en un mal moment per demanar-li explicacions.

Crec que en David Selvas, en el paper de director, ha entés molt bé de que va l'obra, els conflictes que es creen i la societat i època en que passa l'acció, inclosa l'actitud dels dos protagonistes. El Ramon Madaula i la Carlota Olcina, suposo que seguint les instruccions del director, han estat molt bé i han fet creibles els personatges.

L'escenografia, sense estar malament, potser ha estat el més fluix de la funció; crec que no han tingut en compte que el Romea te l'escenari a una alçada considerable i situar l'acció al fons en determinats moments no ajuda a l'atmòsfera claustrofòbica que demana l'acció. Les projeccions videogràfiques tampoc han aportat res d'especial a la marxa de l'obra.

Al marge d'aquestes consideracions, una bona nit de teatre on el text i el duel actoral ha sigut el més important, que al meu entendre és el que demana Mamet. Bona tanda d'aplaudiments del públic que omplia la sala. Als actors sel's veia satisfets.