7 d’oct. 2012

Oleanna

OLEANNA
(al Teatre Romea)




He començat la temporada amb un cert retràs, però bé, amb un Mamet, i per a mi Oleanna és un dels Mamet “autèntics”, amb els personatges tancats en un espai reduït, amb uns conflictes que “gent corrent” resoldrien amb una certa facilitat... Reconeixo que a mi aquest tipus de personatges em posen molt nerviós, però m'atrauen per complicats.
John és un professor universitari no massa ortodox; li agrada provocar als seus alumnes, qüestionar-ho tot, inocular el dubte, més que no recitar lliçons de manera acadèmica; així intenta obrir-los la ment. La Carol és una de les seves alumnes, una noia “normal”, preocupada perquè en John l'ha suspès. Acudeix al seu despatx, sense cita i en un mal moment per demanar-li explicacions.
Crec que en David Selvas, en el paper de director, ha entés molt bé de que va l'obra, els conflictes que es creen i la societat i època en que passa l'acció, inclosa l'actitud dels dos protagonistes. El Ramon Madaula i la Carlota Olcina, suposo que seguint les instruccions del director, han estat molt bé i han fet creibles els personatges.
L'escenografia, sense estar malament, potser ha estat el més fluix de la funció; crec que no han tingut en compte que el Romea te l'escenari a una alçada considerable i situar l'acció al fons en determinats moments no ajuda a l'atmòsfera claustrofòbica que demana l'acció. Les projeccions videogràfiques tampoc han aportat res d'especial a la marxa de l'obra.
Al marge d'aquestes consideracions, una bona nit de teatre on el text i el duel actoral ha sigut el més important, que al meu entendre és el que demana Mamet. Bona tanda d'aplaudiments del públic que omplia la sala. Als actors sel's veia satisfets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada