Ojos Verdes

OJOS VERDES

(a la Seca Espai Brossa)

Aquest espectacle, amb el subtítol de Miguel de Molina in memoriam, que ja s’havia fet al Espai Brossa dues vegades: al 2007 i al 2009, aprofita la vida d’aquest artista per fer una mena de crònica de l’Espanya de la primera meitat del segle XX.

Málaga, 10 de abril de 1908. Yo di los primeros berridos mientras en España reinaba Alfonso XIII, però en andalucía reinaban la pobreza, el hambre, los terratenientes, los curas, la ignorancia, la superstición... un caldo de cultivo para la tragedia que llegaría con el tiempo. Així comença el protagonista per situar-nos en el temps, i així tira endavant la funció, entre relats i cançons, coplas, un gènere musical eminentment andalús que el franquisme va entronitzar com a canción Española. Però els que van perdre la guerra van haver de pagar peatge —el General Franco desconeixia les paraules generositat i pietat— i Miguel de Molina, tot i ser el cantant més famós de l’època i ser una persona honrada tenia dos “defectes” horripilants: era republicà i homosexual. El van putejar tant que finalment s’exilià a Argentina.

L’escenificació de l'obra és a escenari pelat, només una tauleta amb una ràdio, un balancí i unes cadires, i en un lateral els tres músics, excel·lents per cert; quatre actors-cantants van relatant la vida d’aquell vailet que va treballar des que tenia memòria ajudant a un tiet seu repartint carbó i que després va marxar de casa per buscar-se la vida amb tretze anys, treballant fins i tot en una bordell (per cert el número de les dues “prustis” boníssim). Bona direcció de Marc Vilavella, a la vegada responsable de la dramatúrgia i protagonista.

És un bon espectacle, que té alguns alts i baixos, però que passa en una bufada, i avui ha durat quasi dues hores. Tot l’elenc s’hi ha deixat la pell i els assistents hem aplaudit en justa correspondència. Com que avui era una prèvia pels Amics del Brossa, en acabar s’ha fet un col·loqui i després hem pogut xerrar amb els artistes prenent una copa, o dues. Fins i tot he vist que un s'ha n'ha pres tres.

       Nota sobre la copla: per fer-se càrrec de la magnitud i popularitat d’aquest gènere, n’hi ha més de cinc mil (5.000!) d'una sola autoria, el trio Quintero, León i Quiroga i a més en tenen de molt bones.