El Sopar

EL SOPAR

(al Teatre de L'Aurora d'Igualada)

Fa temps que a Catalunya estem veien molt teatre de “ses Illes”. A les Balears hi ha tradició i gent entregada a aquest art que a la vegada és un ofici, i Produccions del Mar i Iguana Teatre en són un exemple i avui a Igualada els teníem convidats “a sopar”. El Sopar és teatre però també és un experiment que posa a prova l’enginy dels actors que hauran d’improvisar a partir de les idees dels espectadors. Una mena de Jam Session amb text en contes de música. Sí senyor!

El fil conductor és un sopar de cinc amics, tres dones i dos homes amb motiu de celebrar que uns d’ells, matrimoni, s’han traslladat a un pis nou. Un dels pocs condicionants és que la dona està embarassada, però ho ha condicionat el fet que l’actriu està realment embarassada. A partir d’aquesta idea, cada un dels cinc actors es reuneix amb una cinquena part del públic i recull idees de com ha de ser el seu personatge, com és, que pensa, que li agrada, que odia... i quins lligams te amb els altres. Es demanen idees poc convencionals i surten coses com que la dona està embarassada del amic, o que la noia que no te parella fa poc era un home i s’ha canviat de sexe...

La funció comença més de mitja hora abans amb aquesta reunió per grups i aquesta ha estat una de les parts més divertides de la nit. L’actriu o actor que et toca en el grup va recollint les iniciatives a partir d’un petit guió, però s’ha de dir que mai força cap a una idea prefixada i quan n’hi ha de diverses es sotmeten a votació. Acabat aquesta mena de brainstorming, s’entra al teatre i mentre tothom s’asseu a la seva butaca i el director deixa triar la música i explica el funcionament de l’obra, els actors canvien impressions i plantegen l’esquelet de la representació del dia.

Conclusió: una obra molt divertida feta per una gent molt atrevida, ja que treballen sense xarxa i això és molt perillós però d’agrair. Jo potser els recomanaria que no donessin tanta llibertat al públic-guionista, doncs de vegades per encabir-hi situacions impossibles la cosa grinyola una miqueta, però això ha sigut avui doncs a la funció de demà ves a saber per on tiraran a partir del que hagi sortit.

La posada en escena és senzilla però suficient. Una taula de menjador parada per un sopar. En un recó una tauleta amb les begudes, gots i glaçons. Il·luminació adequada, plis plas i a començar. Al Teatre de l’Aurora l’obra s’ha fet a quatre grades i això ha perjudicat una mica la bona audició, ja que els intèrprets han de col·locar molt bé la veu perquè tothom ho senti perfectament i potser aquí han fallat una miqueta, però ens ho hem passat bé i hem aplaudit de gust. És agradable veure la gent sortir del teatre amb un somriure.

Si algú ha vist a Barcelona “La Rara Anatomia dels Centaures” al Lliure, o “Amfitrió 38” al teatre Akadèmia, haurà reconegut alguns dels actors, i pel que sembla els anirem veien sovint. A Catalunya la cultura està rebent fortes garrotades, però a les Balears els estan expulsant del país. Fa pocs dies una molt bona actriu mallorquina em va dir que ella s’havia exiliat a Barcelona. El PP del Sr. Bauzá està practicant una mena de genocidi cultural i a fe que deixarà un país galdós.