Quin país...

QUIN PAÍS...

(Opinió)

Avui la senyora Soraya “Boquitadesfínter” Sáenz de Santamaría ha donat una lliçó de comunicació. Ha comparegut a la roda de premsa posterior al consell de ministres acompanyada de Pedro “Bombaderacimo” Morenés, un senyor que és ministre de defensa, però que a causa del seu passat recent més aviat sembla un Senyor de la Guerra. Ha semblat que la vicepresidenta del govern espanyol, davant de la que li esperava, hagués demanat protecció al Primo de Zumosol, com si volgués dir als pèrfids periodistes que tenia al davant: si me hacéis preguntas incómodas Pedro os va a meter una mina antipersona por el bujero del culo.

Però tranquils que ningú ha pres mal. Ha quedat clar que el PP és un partit transparent, que està net i els que sospiten que hi ha corrupció són uns malpensats que més valdria que miressin cap a casa seva, que segur que sota la catifa hi tenen molta merda. D’acord que 22 milions d’euros amagats (fet comprovat i avalat pel jutge) és molta pasta, quasi 3.700 milions de les antigues pessetes, però això va ser cosa de Luis “Elcabrón” Bárcenas, i ja el van expulsar del partit l’any 2010. ¿Que fins dimecres passat continuava acudint a la seu del PP al carrer Gènova, on conservava el seu despatx, secretària i una sala per guardar papers? I què? Això no vol dir res, és... no sé com dir-ho, accidental, provisional mentre buscava un local nou on instal·lar-se; tothom sap que ara amb la crisi immobiliària costa molt trobar un lloc per posar-hi una oficina.

Però repartir sobresous en Bin Ladens de la caixa B tancats en un sobre, ja són figues d’un altra paner, i ho dic perquè la informació surt d’un diari de tan “prestigi” com el Pretige, el vaixell que també va escampar porqueria en forma de chapapote. El diari del senyor Pere Jota reparteix merda, però no concreta res: ni les seves fonts, ni qui rebia la tela... Només diu que el senyor Mariano “Missing” Rajoy no, ell no.

Home, si és cert que es repartien sobresous, no s’ha de ser molt llest per donar noms de gent que “no” en van rebre, per exemple jo mateix i possiblement més de quaranta milions de persones més. El que seria rellevant, si és veritat, són els noms dels que sí que van cobrar, i si els rastrejadors de El Mundo ho saben, que ho diguin, com van fer amb la famílies Pujol i Mas en plena campanya electoral.

             Si això és periodisme d’investigació jo sóc la mare Teresa de Calcuta.