Estalvis

ESTALVIS

(Opinió)

Arrel de tot el merder que s’ha muntat amb Xipre m’agradaria fer una reflexió des del sentit comú. Vagi per endavant que jo no sóc economista.

Estalviar, segons el diccionari, és no desprendre, i aplicat als diners, no gastar-los tots —una part els necessitem per viure—, guardar-ne uns quants “per si les mosques”. En un país normal la majoria de la població viu d’un sou o una pensió i les persones “estalviadores” n’aparten i guarden una fracció per si tenen una emergència (les mosques).

I on els posen aquests diners? Aquí es pot triar: des del mitjó o sota la rajola, fins a una caixa de cabdals, o sigui: amagats a casa, però aquest sistema tan poc solidari empobreix el país. Si el diner no circula la economia no funciona al ritme que seria desitjable. El diner s’ha de moure perquè els més atrevits, els emprenedors, muntin empreses, facin negocis i es puguin finançar amb tot aquest circulant —no parlo d’especular—.

Per això és bo que els petits estalviador treguin els calés del mitjó i els portin a una entitat d’estalvi —quedeu-vos amb aquest nom— que els hi guardaran i els n’hi pagaran un petit rendiment, o sigui que a sobre d’obviar el perill de tenir-los amagats a casa encara et donaran alguna cosa, no massa, però sempre per sobre de la inflació, i així s’hauria de poder dormir tranquil. Perquè? Perquè ets un “estalviador” solidari, tens la pasta vigilada i l’estat t’hauria de garantir tot el que vas posant en aquesta entitat d’estalvi.

¿I si trobes que aquells estalvis et rendeixen poc i et sembla millor comprar o invertir en algun “producte” que et donarà millor rendiment? Ets molt lliure de fer-ho, però abans reflexiona i pren consciència que t’estàs posant en un negoci, t’estàs convertint en una mena d’emprenedor que en podríem dir inversionista i que et jugaràs aquells diners, el “racó” en deia la meva àvia. A més difícilment podràs controlar l’evolució d’aquell “negoci”.

Amb això vull dir que hauríem de ser conscients que una cosa és estalviar i l’altra invertir i que un estat decent per una banda ha de garantir els estalvis, tots, i per l'altra advertir als inversors que s’estan ficant en negocis i per tant es juguen els quartos i ningú els garantirà res. A banda d’això l’estat ha de tenir lleis i vigilància per impedir que els gestors dels negocis on la gent inverteix malversin els cabals que no són seus, i si passa aplicar tot el pes de la llei.

Acabo. Penso aquestes tres coses: que els estalviadors haurien de tenir “tots” els estalvis garantits, els inversors haurien de saber que se la juguen i l’estat protegir als administrats amb vigilància i lleis adequades. Potser per això hi hauria d’haver dues classes d’entitats financeres: les d’estalvi, que només es dediquessin a això i bancs de negoci i inversió. Separats i si convé pintats de colors diferents, perquè ningú es confongui.