DONCS SÍ QUE ESTEM FOTUTS
(Opinió)
Sí, estem fotuts. Avui a la
gala Catalunya Aixeca el Teló, han dit que la obra que més s’ha vist la passada
temporada és La Família Irreal. Jo no la he vist, però avui a la festa del
Coliseum ens n’han fet un tastet, i francament m’ha semblat una cosa casposa
que no s’arregla ni amb un d’aquells xampús màgics que anuncien per la tele,
però anem al que hem vist.
La gala ha començat quasi
amb una hora de retard. Allò de que la primera norma del show business és la puntualitat deu ser mentida. Quan finalment s’han
apagat els llums de la sala, ha sortit un noi vestit d’smoking i amb wambes
blanques —gran novetat— que es diu Jordi Rios. Es veu que és conegut perquè
surt per la tele en un programa de fer riure. Ha fet un parell de gràcies (?) i
ha anat presentant mostres del que es farà als teatres de Barcelona. De
veritat? No.
Comprenc que ha de ser molt
difícil resumir una temporada teatral en un show com aquest, però no dir ni
mitja paraula —és una manera d’enreonar; vull dir no ensenyar cap mostra— del
Teatre Nacional de Catalunya, del Lliure de Montjuic o de Gràcia, del Romea, de
La Villarroel... puntals de la vida teatral catalana, no sé a que ho hem d’atribuir.
Per altra banda, en aquesta
mena de presentacions sempre es cau en el mateix error: imitar la gala dels
premis Oscar, els Tony... Crec que ja comença a ser el moment de pensar per
compte propi i fer alguna cosa diferent. Estic segur que una festa així l’encarreguen
a la gent de la Cubana i munten un sidral i un cristo del que se’n parlaria
temps, i només és un exemple. De talent en aquest país n’hi ha; doncs
aprofitem-lo i sortim d’esquemes que ja flairen a naftalina.
En fi, una gala fluixa,
fluixa, fluixa. Dels espectacles presentats n’hi ha hagut de bons, normals i
dolents, hi ha el que hi ha. El que critico és la idea, el muntatge i la poca
imaginació que s’hi ha posat. Llàstima. Tot i així, gràcies per invitar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada