16 de set. 2013

Pecera

PECERAS
(al Atic22)



Encara no havia anat mai a l’Àtic22. És un espai Off, situat a l’últim pis del carrer Les Flors 22, en el mateix edifici on hi ha el Tantarantana. En realitat són les golfes del immoble, una sala amb un aforament de 40 butaques, el dia que els hi posen. Avui n’hi havia 21 al voltant d’una catifa. I dic butaques com a eufemisme, doncs eren cadires de la més variada procedència, com a molt dues d’iguals. Fins i tot hi havia una mena de puff de vellut rosat que recordava els de les pelis franceses antigues de casa de putes. Tot i això, l’espai és fantàstic per a representar-hi obres “alternatives” —que no sé ben bé el que vol dir, però que em penso que ens entenem—.
Pecera, és una obra curta que comença com una conya, però que al cap d’una estona et fot una sotragada que et deixa arreglat. Sí, al principi sembla que tots, actors i nosaltres estiguem en una festa. Hi ha música, els protagonistes ballen, i al cap d’una estona arriba una noia, disculpant-se perquè fa tard. No penso explicar res més perquè és d’aquelles peces en que hi has d’arribar verge, tal com m’ha passat a mi —en el sentit que no en sabia res, no en el de... bé—, i així l’impacte és doble. Una història potent i punyent.
L’autor és Carlos Be, un dels fundadors de The Zombie Company, que és la que signa la producció; també n’és el director i Carmen Mayordomo, Fran Arráez i Iván Ugalde els actors, excel·lents tots tres. Un text tan bèstia, mal dirigit i mal interpretat no s’aguantaria perquè hi ha moments que són francament durs.
Per cert, aquesta peça es va estrenar a Barcelona l’any passat a la nau Ivanow. Avui poc públic; costa fins i tot omplir les sales petites. Us la recomana vivament però, com deia la meva àvia, calceu-vos ben fort les espardenyes que és dura de païr.



5 comentaris:

  1. Fa temps ja que segueixo el teu blog i em va bé sobretot per les obres de teatre. El que no comprenc és com tens temps de veure TOTES les obres que es fan! Jo vaig força al teatre però sovint no tinc ni temps de posar-les al blog...
    Gràcies pel teu estil directe i clar. Seguiré fent cas de les teves recomanacions. Ara tinc entrades per tres obres. A veure si coincideixo amb els teus comentaris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva confiança i estic content que, pel que dius, coincidim. Tens un blog? és de teatre? Passa'm la informació, sisplau. Josep M:

      Elimina
  2. Benvolgut Josep M.,

    moltes gràcies per venir a veure'ns i per les teves paraules!

    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per escriure obres tan... tan... colpidores. Davant meu hi seien dues noies joves, maques, que primer estaven molt divertides amb la festa, després van començar a canviar de cara i al final no sabien on mirar. Acabada la funció van aplaudir a rabiar. Em sembla que és el que ens va passar a tots. Segueix així, Josep M.

      Elimina
  3. El meu blog és :http://neguitdepantorrilla.blogspot.com.es/
    Crec que el teu el vaig trobar a través de Sorrobloc o de Todoreh...
    teatre, sortides, viatges, coses de cada dia, família... una mica de tot!
    Em falta entrar 2el senyor Sommer" A veure si ho faig demà....

    ResponElimina