19 de set. 2013

Toc Toc

TOC TOC
(al Teatre Borràs)



Laurent Baffie (1958) és un autor francès que va començar escrivint gags per a còmics —així es va iniciar Woody Allen—, després guions per la ràdio, la TV, el cine i el 2001 va escriure la seva primera peça teatral. Al 2005 va estrenar Toc Toc, amb un èxit aclaparador; més de mig milió de representacions.
Toc Toc és una comèdia de les de fer riure partint d’una idea molt bona. A la sala d’espera de la consulta d’un reputat psiquiatra s’hi troben sis desconeguts amb trastorns obsessius, compulsius i segurament alguna cosa més. Els anuncien que el doctor arribarà tard per culpa d’un retràs i mentrestant els pacients es van coneixent i descobrint les seves manies, fins a organitzar pel seu compte una mena de teràpia de grup.
L’obra té moments molt divertits, però penso que s’ha adaptat amb brocha gorda, com diuen en castellà, o potser ja va ser escrita així, desconec la versió original. Per altra banda Esteve Ferrer, el director, ha deixat o ha fet actuar conscientment alguns protagonistes de manera estereotipada. Recordeu la peli Algú va volar per damunt el niu del cucut? Milos Forman va dirigir al Jack Nicholson amb mà de ferro i van aconseguir la excel·lència. En altres pel·lícules els directors li van dir “Jack, fes de Nicholson” i tot sortia d’acord amb un clixé pre-establert. Doncs aquesta sensació és la que he tingut avui amb alguns dels actors més coneguts d’aquesta obra.
La posada en escena és correcta, representant una sala gran equipada amb una taula i sis sillonets. El vestuari ben adequat a cada personatge i en quant a il·luminació, res a destacar; s’hi veia bé.
Penso que s’hi hauria pogut treure més de suc aplicant una bona dosi de finezza, però en general el públic —el poc públic, avui hi havia pilota— s’ho ha passat bé, ha rigut escandalosament i ha aplaudit amb ganes. Em sembla que ja ho he dit més d’una vegada: no tot ha de ser Macbeth o Incendis.

2 comentaris: