INFERNO
(a la Sala Fènix)
Tristano Martinelli, l'home que protagonitza aquesta obra, és un personatge que va existir, un còmic del
segle XVI nascut a Màntua i del que es diu que va ser el primer Arlequí, el de
La Commedia dell’Arte. Com tants còmics de l’època va fer una pila de papers, va
viatjar força per Europa, fugint d’algunes coses: els creditors, la pesta... o
cercant-ne d’altres: la fama, els diners...
Felipe Cabezas, a partir de
la vida d’aquest actor ha muntat un espectacle en que Martinelli fa un
recorregut al llarg de la seva pròpia vida. Segons el meu punt de vista el
problema principal de la peça és el text que és fluix, potser poc elaborat, i
no aprofita les possibilitats que podia tenir un còmic del post-renaixament que
pel que sembla era un murri. No dic les que tenia realment, sinó les que podia
tenir en una ficció, ja que estem parlant de teatre, no d’una classe d’història.
Penso que el director Berty
Tovías tampoc a contribuït a aixecar l’espectacle que he trobat ple de recursos
fàcils, onomatopeies reiteratives, recursos una mica tronats com escenificar
lluites on cada mà és un contrincant diferent, tirar-se molt per terra... Tot
això penso que ha afectat una mica el ritme de l’obra, ha faltat lleugeresa. També
podria ser que, al ser jo un enamorat de la Commedia dell’Arte, n’esperava una
altra mena d’alegria.
La Sala Fènix, tot i ser petita,
quasi buida: set persones, i això sap greu i fa una certa tristesa perquè dels
13,00€ que he pagat, 2,26 se’ls ha emportat l’IVA cap a Madrid, i em pregunto
com es pot tirar endavant un teatre amb els 10.74€ que els han quedat? Si fos
un problema de matemàtiques tindria una solució lògica, però al ser un problema
polític, la solució només és que aquest govern del PP s’enfonsi en la seva pròpia
misèria, o molt millor, que els catalans toquem el dos pitant d’aquesta Espanya
que el Pepe Rubianes ja va qualificar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada