Dinner for One

DINNER FOR ONE

(al teatre Tantarantana)

Imagineu-vos per un moment que un creador teatral vol fer l'adaptació d'una peça famosa, notable i admirada: La Quimera de l'Or, de Charles Chaplin. Imagineu-vos també que aquest autor pensa que l'obra pot donar més de sí i per tant decideix que l'allargarà (ai, ai, ai...), i per acabar imagineu-vos, si podeu, que tot i allargar-la determina suprimir les escenes més emblemàtiques, com el sopar a base de sabata bullida rostant els clau com si fossin costelletes; o la del ball amb la confusió del cordill que lliga el gos amb el que subjecta els seus pantalons. Com us trobeu? No, no m'insulteu a mi que només és una tesi.

Dinner for one és un curt del any 63 filmat per a la televisió, una peça molt popular i de culte que han vist milions de persones, una peça intel·ligent i molt divertida que voreja el gènere del slapstick. Us recomano que la mireu; només cal posar el títol a YouTube. No cal saber massa anglès per entendre-la; fins i tot en volta una versió subtitulada.

Avui al Tantarantana han estrenat l'adaptació que els de Scapade Theatre Company han fet d'aquesta obra, lamentablement allargada fins als 60 minuts i amb la supressió d'alguns dels millor gags. En essència la història és la mateixa, però...

Una vídua rica celebra el seu 90è aniversari. Els seus amics i possiblement admiradors fa anys que són morts, però el seu fidel majordom James, atenent les seves ordres, li para la taula amb cinc coberts: el d'ella i quatre dels seus incondiconals. Els brindis es van succeint i els fa James substituint cada comensal i al final el majordom acaba amb un pet monumental. Abans de cada brindis el majordom pregunta si ha de seguir el mateix procediment de l'any anterior i la dama li contesta invariablement the same procedure, i amb aquesta frase lei motive acaba el curt quan finalitzat el sopar, James acompanya a la senyoraa la seva cambra i li pregunta: el mateix procediment de l'any anterior? i la mestressa li contesta somrient the same procedure.

Doncs en el que hem vist avui s'han menjat bona part dels sketchs millors —les ensopegades a la catifa de tigre, el final...— i han allargassat la peça fins a l'intolerable. A més a cada brindis el majordom feia una mena de pantomima del personatge que  representava: un general alemany, un torero espanyol... i trencava el ritme progressiu de la curda. Lamentable.

Part del públic que hi havia avui al Tantarantana també era lamentable, rient estentòriament, cridant... en canvi a l'hora d'aplaudir s'han acontentat amb ben poc, tot i que s'han sentit alguns "uauus" i "bravos". Com deia aquell torero andalús, hay gente pa tó. Jo he sortit molt enfadat.