DINNER FOR ONE
(al teatre Tantarantana)
Imagineu-vos per un moment
que un creador teatral vol fer l'adaptació d'una peça famosa, notable i
admirada: La Quimera de l'Or, de Charles Chaplin. Imagineu-vos també que aquest
autor pensa que l'obra pot donar més de sí i per tant decideix que l'allargarà
(ai, ai, ai...), i per acabar imagineu-vos, si podeu, que tot i allargar-la determina
suprimir les escenes més emblemàtiques, com el sopar a base de sabata bullida
rostant els clau com si fossin costelletes; o la del ball amb la confusió del
cordill que lliga el gos amb el que subjecta els seus pantalons. Com us trobeu?
No, no m'insulteu a mi que només és una tesi.
Dinner for one és un
curt del any 63 filmat per a la televisió, una peça molt popular i de culte que
han vist milions de persones, una peça intel·ligent i molt divertida que voreja
el gènere del slapstick. Us recomano
que la mireu; només cal posar el títol a YouTube. No cal saber massa anglès per
entendre-la; fins i tot en volta una versió subtitulada.
Avui al Tantarantana han
estrenat l'adaptació que els de Scapade Theatre Company han fet d'aquesta obra,
lamentablement allargada fins als 60 minuts i amb la supressió d'alguns dels
millor gags. En essència la història és la mateixa, però...
Una vídua rica celebra el
seu 90è aniversari. Els seus amics i possiblement admiradors fa anys que són morts,
però el seu fidel majordom James, atenent les seves ordres, li para la taula
amb cinc coberts: el d'ella i quatre dels seus incondiconals. Els brindis es
van succeint i els fa James substituint cada comensal i al final el majordom
acaba amb un pet monumental. Abans de cada brindis el majordom pregunta si ha
de seguir el mateix procediment de l'any anterior i la dama li contesta
invariablement the same procedure, i amb
aquesta frase lei motive acaba el
curt quan finalitzat el sopar, James acompanya a la senyoraa la seva cambra i li
pregunta: el mateix procediment de l'any anterior? i la mestressa li contesta
somrient the same procedure.
Doncs en el que hem vist
avui s'han menjat bona part dels sketchs millors —les ensopegades a la catifa
de tigre, el final...— i han allargassat la peça fins a l'intolerable. A més a
cada brindis el majordom feia una mena de pantomima del personatge que representava: un general alemany, un torero
espanyol... i trencava el ritme progressiu de la curda. Lamentable.
Part del públic que hi havia
avui al Tantarantana també era lamentable, rient estentòriament, cridant... en
canvi a l'hora d'aplaudir s'han acontentat amb ben poc, tot i que s'han sentit
alguns "uauus" i "bravos". Com deia aquell torero andalús, hay gente pa tó. Jo he sortit molt
enfadat.
