MAGNETISMES
(al Teatre Gaudí Barcelona)
El magnetisme, i no parlo
d'imans, és l'atracció poderosa i misteriosa exercida per algú sobre el seu
entorn. Qui no ha sentit alguna vegada aquest fenomen davant d'una persona que
s'acaba de conèixer? El magnetisme no es pot controlar, n'hi ha o no n'hi ha,
de la mateixa manera que existeix la repulsió com quan els pols dels imans són
del mateix signe.
L'obra que ha escrit
l'Elisenda Guiu ens parla d'això, o potser seria més exacte dir que utilitza
aquest fenomen per presentar-nos tres històries que s'enllacen les unes amb les
altres. Avanço que a mi m'agraden molt aquestes obres corals en que els personatges
estan relligats. També haig de dir que la meva referència és Vides Encreuades
(Short Cuts), la peli de Robert Altman, cosa que vol dir que tinc el llistó
posat molt alt.
L'obra d'avui comença amb la
història d'una trobada fortuïta de dos desconeguts en un terrat, ella una dona
estressada i ell un xicot paraplègic confinat en una cadira de rodes. En la
segona un jove rep telefònicament la notícia de que serà pare, just en el
moment en que volia deixar la relació i una segona trucada el porta per un camí
al que no voldria entrar i en la tercera dos antic companys es confessen coses
incofessables, portant la vella amistat a un terreny imposible. A partir d'aquí
veurem que tots els personatges estan d'una manera o altra relligats.
Jo les dues primeres
històries me les he cregut,però la tercera no, i això m'ha llastrat l'obra. No
diré el que hi passa per no fer spoilers,
però no m'ha convençut. Tot i així l'obra planteja tot un seguit de conflictes
que estan de rabiosa actualitat, entre ells la incapacitat de les persones per
solucionar conflictes quotidians: abúlia, falta de valentia, cansament? Cadascú
deu tenir la seva excusa.
El Teatre Gaudí Barcelona a
mitja entrada. El públic ha aplaudit força. L'obra estarà en cartell fins el
dia 8 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada