LA DAMA DE LES CAMÈLIES
(a la Sala Joan Brossa de La Seca)
La Dama de les Camèlies és del Dumas fill que es deia Alexandre com el pare —Els
tres Mosqueters, El Conte de Montecristo— que ja són ganes d'enredar. Escrita
com a novel·la el 1848, el mateix autor la va convertir quatre anys més tard en
obra de teatre, suavitzant-la, ja que el llibreno va ser massa ben rebut;
als francesos de l'època no els va agradar gaire que expliqués les relacions
d'aquella de gent de l'alta societat i el seu entramat d'amants amb la seva doble
moral, per altra banda real.
Sabine Dufrenoy és la
responsable de la dramatúrgia que hem vist avui, on ha picat de la novel·la i
l'obra de teatre original. La història és sobradament coneguda, Marguerite
Gautier és una cortesana d'alt nivell que viu dels seus amants immersa en el
luxe, les festes i el xampagne, però
que un dia s'enamora de veritat d'Armand...
Hermann Bonin com a director
i responsable de l'espai escènic, ajudat per Leo Castro, responsable del
moviment dels actors i Josep M. Civit de la il·luminació, han optat per una
posada en escena sense atrezzo: ni un
moble, ni un gerro, res de res, i a fe que han aconseguit l'efecte buscat,
especialment en els moments en que hi havia quasi tota la companyia a
l'escenari. Aquesta manca d'entrebancs ha permès uns moviments coreogràfics
dels actors d'una bellesa poc comuna sota uns focus ben dirigits que han fet la
resta. Vestuari actual, a destacar el de les dones, totes elegantíssimes amb
els seus vestits de festa, excepte el personatge de Nanine, la
criada-confident.
En quant a les actuacions,
haig de dir que els onze actors han estat molt bé en els seus papers, però
l'obra se la carrega a l'esquena la protagonista Marguerite Gautier,
interpretada per Nausica Bonin que ha estat excel·lent, en un paper llarg i
suposo que esgotador. Penso que entre tots han aconseguit fer-nos creure una
història escrita fa 166 anys, una història encara romàntica però que ja va
obrir portes cap el realisme que havia de venir, o ja estava venint
Aquesta nit ha estat la
pre-estrena pels amics de la Seca, que hem omplert la Sala Joan Brossa de gom a
gom i hem aplaudit amb ganes. Posats a filar prim, penso que l'adaptació
admetria alguna retallada, especialment al cinquè acte. Escurçar-la una mica em
sembla que la podria beneficiar. Acabada la funció hi ha hagut uns comentaris
dels responsables, Dufrenoy i Bonin, pares de la Nausica, i al vestíbul se'ns
ha obsequiat amb una copa de cava mentre fèiem una mica de tertúlia. Felicitats
família Bonin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada