Com es fa per odiar a una persona estimada?

COM ES FA PER ODIAR A UNA PERSONA ESTIMADA?

(Opinió)

Imagineu-vos que al llarg de la vostra vida heu tingut un referent; el vostre pare, l'àvia, un tiet o una persona molt propera, que sempre us han semblat un model a segui per la seva qualitat humana, la seva integritat, o a l'inrevés, per la seva puteria i l'habilitat en robar o estafar. Tota una vida, o bona part d'ella, tenint-la com a model, i de sobte... descobriu que era un impostor. Sí, semblava que era allò que ens feia creure, una referència, el model a seguir, però ens mentia, era un model de pa broma.

La primera sensació és de ràbia. Aquella persona tan estimada ens ha estat enganyant durant anys i anys. Tan amorós amb els nebodets, i resulta que era un pederasta. Tantes lliçons de moral i resulta que no en tenia. Tantes i tantes tardes parlant de principis i no tenia aturador, o sigui que ni tenia principis i ni sap on és el final. La decepció és forta. Ens han violat. Ens l'ha clavat fins a l'empunyadura i ens dol i ens ha fet mal; ens dol molt perquè com diu aquella vella dita: no ofèn qui vol sinó qui pot, i Jordi Pujol i Soley podia.

I ara ens toca odiar-lo, però com es fa? Imagineu-vos que la vostra àvia, aquella dona valenta i entregada, que en plena guerra s'espavilava per tenir sempre un plat a taula, que ajudava a les veïnes, que protegia als seus com una lleona i encara li quedava temps per fer-vos dormir explicant contes i fent-vos sommiar... i descobriu que aquesta dona admirada se'n sortia perquè denunciava jueus i es quedava amb les seves pertinences. Filla de puta! és el primer pensament, però no... és la meva estimada àvia... o ja no ho és?

Que algú m'expliqui com es fa per aprendre a odiar sense prendre mal, perquè els temps en que s'acudia a la plaça ambla faixa plena de rocs per lapidar al que s'havia saltat la llei, sortosament ja s'han acabat. Aquesta manera de fer salvatge tenia l'avantatge de que funcionava com una mena de catarsi. Ara tenim —això espero— la justícia per resoldre aquests temes però, continuo preguntant, com metabolitzar el mal moral que ens ha fet aquest personatge?

P.D. En cap moment he escrit suposadament, en favor de la presumpció d'innocència, perquè ell mateix va confessar-se culpable.