RHUM
(al Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuic)
Enrico Jacinto Sprocani,
conegut com a Rhum, va ser un famós pallasso de la primera meitat del segle XX
en el que contrastaven una gran comicitat i una gran habilitat per improvisar,
amb un caràcter turmentat quan estava fora de la pista. Joan Montanyés
"Monti", l'entranyable pallasso de casa nostra estava preparant
aquest homenatge als pallassos, l'espectacle que ara hem vist quan ens va deixar
víctima d'un càncer. La resta de companys l'han volgut tirar endavant com un
altra homenatge a les dues figures. Molt bé!
Jordi Martínez, Pep Pascual,
Joan Arqué, Roger Julià i Guillem Albà, amb la col·laboració especial d'Oriol
Boixader "Oriolo", sota la direcció de Martí Torras han tirat
endavant l'espectacle, en una escenografia de carpa de circ i una història
simple en que uns pallassos havien de fer un bolo amb la condició de que hi
participés en Rhum, un Rhum que no hi és i l'hauran de suplantar.
Estem davant d'una funció
innocent, amb gags de tota mena, música, vestuari impensable i situacions
d'allò més absurdes. Jo no sóc un expert en el món dels pallassos, però m'ho he
passat d'allò més bé, he somrigut i he rigut, he aixecat les mans quan m'ho han
demanat i he seguit el ritme quan m'ho han ordenat. M'he comportat com un nen,
i penso que d'això anava el pacte entre pallassos i públic. A destacar el número
aquàtic al estil Escuela de Sirenas
en una piscina de plàstic per a canalla, amb uns banyadors impagables.
L'Espai Lliure ple d'un
públic entregat que ha aplaudit amb ganes. Hora i quart de bon rotllo. Es
tracte d'aquelles funcions en que quant surts et sents millor, i aquesta mena
de teràpia no es paga amb diners. Si no l'heu vist ja no hi sou a temps, avui
era l'últim dia. Mannagia, com diria
el pallasso italià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada