BRUJAS
(a la Sala Almazen)
De vegades vas a parar a un
lloc en el moment equivocat, i això és el que em va passar ahir quan vaig anar
a la Sala Almazen del carrer Guifré, al Raval, per veure l'espectacle Brujas de la Cia Lolita Corina. M'havien
parlat bé d'un espectacle anterior que es diu Las Gallegas, i que jo no havia
vist.
Brujas és un espectacle per
riure, però això de riure és molt personal i fins i tot relatiu. Jo mai vaig a
veure monòlegs de "riseros" —aquesta expressió només la diuen a les
terres de ponent i no és normativa, però a mi m'agrada— perquè hi havia anat alguna vegada fa molt de
temps i no havia rigut mai. Una vegada vaig mirar a la tele una cosa que em
sembla que es diu el Club de la Comedia,
i em vaig adormir. El meu tipus d'humor tira més cap a Monty Python; m'agrada
més la subtilesa que la sal gruixuda. Cadascú és com és.
Doncs aquest espectacle del
que parlo és més aviat barroer i força cridaner. Una noia s'ha quedat vídua i
vol connectar amb el seu difunt que ja habita a l'altra barri, i que fa? anar a
veure una bruixa... i a partir d'aquí el que vulgueu.
A mi em sap greu fer
crítiques dolentes, més quan segurament el que s'ha equivocat he estat jo doncs
—com dic al principi— aquell no era territori per mi. En canvi la resta de
públic, amb la sala abarrotada i gent al carrer intentant entrar, s'ho va
passar de por a jutjar per les riallades i els aplaudiments finals. Me n'alegro
sincerament. Això vol dir que hi ha un públic que està encantat amb aquest tipus
d'humor i que gràcies a ell va —i això és l'important— al teatre.
Una vegada en una festa, al
torero Rafael Gómez Ortega "El Gallo" li van presentar com a filòsof a
José Ortega y Gasset, i ell va preguntar que era això de filòsof. Li van
explicar que una persona que treballa sobre les idees, i ell, sorprès per tan "curiosa" professió va deixar anar la frase hay
gente pa tó. Doncs això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada