El Lloc

EL LLOC

(a la Sala FlyHard)

Íntims Produccions és una companyia jove de Lleida que te una proposta de teatre alternatiu i proper i amb aquesta proximitat vol aconseguir un contacte més íntim amb el públic i transmetre emocions més intenses. El Lloc, de Jorge Yamam-Serrano està en aquesta línia. És una obra que s'ha passejat força per Catalunya i a Barcelona ja s'havia vist amb anterioritat al Àtic 22; ara està a la FlyHard.

Quatre amics —tres nois i una noia— s'han tancat al "seu local" per defensar-lo d'un imminent desallotjament: són okupes. No volen que aquest lloc que ha estat escenari de la seva amistat i el creixement com a persones (?) els sigui pres "injustament".

El problema de l'obra és que els perfils del quartet no estan ben dibuixats i costa molt aclarir les situacions, hi ha moltes coses que no acaben de quadrar, com que són amics, però sembla que a la noia se l'han emportat al llit tots, però alguns quan estava beguda. Home, fer l'amor amb una noia mig inconscient no és fer l'amor, és una violació, i això a una companya no se li fa. En general m'ha recordat aquelles pelis en que les coses no acaben d'encaixar per culpa d'un mal muntatge.

Ho acaba de complicar una trama paral·lela —atenció que les trames paral·leles són molt filles de puta— ja que aquell local, segles enrere havia estat una casa del call on un escamot de cristians van massacrar una comunitat jueva. M'ha semblat tot d'una complicació gratuïta i al final m'he quedat sense saber com eren i pensaven cada un dels okupes i que hi pintaven els jueus morts.

Una altra cosa que a mi em posa particularment nerviós és que de sobte es fotien a cridar com a posseïts, cosa que ha perjudicat l'equilibri de l'obra, que ja portàvem amb dificultats. Penso que Yamam-Serrano que a més d'autor ha fet de director no ha sabut controlar —o potser no ho ha volgut— els decibels. La FlyHard plena; me n'alegro per ells.