DIDO RELOADED/GO, AENEAS GO! (ÒPERALÍQUIDA DE CAMBRA)
(Al Teatre Lliure de Montjuic)
Al Espai Lliure del Lliure
de Montjuic es va representar Dido Reloaded/Go,
Aeneas Go (Òpera Líquida de Cambra), un nom força complicat per fer
referència als herois d'una part de l'Eneida de Virgili (llibre IV). l'Eneida
és un encàrrec de l'emperador August que trobava a faltar per a la grandesa de
Roma un poema èpic com l'Odissea i la Ilíada d'Homer (ah! els grecs!). Virgili,
que era un puta, no va tenir manies de robar la idea i es va inventar un heroi
que surt de Troia i després de moltes aventures —amb aturada a Cartago de la
qual era reina Dido— arriba a casa i funda Roma, i com diuen en italià si non è vero... Purcell, el millor
músic del barroc anglès —no oblidem que Häendel es va naturalitzar anglès, però
era alemany— amb aquesta història va construir la seva gran òpera Dido i Enees
—busqueu i escolteu l'ària Lament de Dido i estic segur que us arribaran a saltar les llàgrimes—.
El que hem vist i escoltat
amb aquesta versió és una aproximació a la mateixa història, però actualitzada
amb països europeus, mercats i jo que sé... És un encàrrec fet a quatre compositors,
o sigui a vuit mans i per començar no tinc clar que això sigui una gran idea.
Segons el programa el resultat d'aquest treball de col·laboració ha adoptat la
forma d'una òpera líquida. Jo he buscat i consultat i ningú m'ha sabut explicar
el que és això de la òpera líquida, a no ser que vulgui dir que s'adapta a la
forma del continent, però ni així ho plego.
La música, líquida o no, era
molt complicada i a mi m'ha fet pensar en la música tonal, però no tinc prou
coneixement per classificar-la. Estranya sí era i estava interpretada, curiosament,
per dos instruments que estan en la mateixa tessitura: violoncel i clarinet
baix, cosa ben poc comú perquè queda excessivament lineal. Per entendren's, com
si una coral només estigués formada per barítons. Hi havia un tercer element
musical —a la cabina de control— fent sorolls, de vegades com si un
sintonitzador de ràdio fes un repàs per tota la llargada del dial.
La posada en escena de la
primera part, una taula molt ben posada i les dues cantants elegantíssimes —Anna
Alàs, mezzo i Maria Hinojosa, soprano— ho han donat tot i penso que ho han fet
molt bé, però s'ha de dir que la música era molt poc agraïda. A la segona ha
aparegut el tenor Joan Ribalta que com a cantant, penso, tenia un paper un pèl
galdós.
A mi no m'ha agradat, però
tampoc he entès la intenció de l'espectacle. Diré més; Tota la història de que "Enees
és un funcionari polític (?) que lluita utòpicament per la idea d'una Europa
unida en un ambient poc favorable" —l'escrit entre cometes és tret del
programa— em sona a encàrrec subvencionat per la UE, però no me'n feu cas que
de vegades sóc malpensat.
Mitja entrada al Espai
Lliure; a la segona part menys ja que alguns han aprofitat l'entreacte per
desfilar o anar a prendre una copeta de grappa,
que és molt digestiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada