L'ORFE DEL CLAN DELS ZHAO
(al Teatre Romea)
Després d'un llarg ramadà
per culpa d'uns pulmons que ja no em serveixen quasi ni per a respirar, he pogut
tornar al teatre, al Romea. He començat fort, perquè L'Orfe del Clan dels Zhao no és cap tonteria. Escrita pel dramaturg
xinès del segle XIII Ji Junxiang, a mi m'ha recordat força a Shakespeare, tot i
que hauria de ser a l'inrevés perquè l'autor oriental va néixer quatre segles
abans.
La història és tràgica amb
els seus punts de èpica. Comença amb dos consellers de l'emperador, l'un malvat
i l'altre molt bo —un clàssic—. El malvat es vol fer amb tot el poder i fa
exterminar tots els membres del clan del bo, els Zhao, però acaba de néixer un
últim nen i ordena que també el matin, però un metge, fidel servidor dels Zhao
sacrifica el seu fill també acabat de néixer, canviant-lo i així mantenir la
dinastia perquè quan el Zhao hagi crescut es pugui venjar i continuar la nisaga. Com es
pot comprovar la trama és del tipus de pa sucat amb oli, però el text no, el
text és molt potent.
Ignoro com escrivien els
xinesos del XIII, però el que surt de la boca dels actors és extraordinari: poètic, filosòfic, èpic,
tràgic, tendre, cruel... Com que la dramatúrgia és del Marc Artigau i l'Oriol
Broggi, que també la dirigeix, i la versió del Joan Sellent, crec que la deuen
haver acomodat —penseu que aquesta peça és més o menys de l'epoca del Cantar
del Mio Cid— perquè les paraules flueixen d'una manera que, com ja he dit, m'han
recordat Shakespeare.
La posada en escena "Perla,
Perla" amb el Romea parat a quatre grades, escenari central cobert de
sorra i els actors entrant i sortint pels quatre vèrtex. Una il·luminació de Pep
Barcons, potser un pèl fosca, però molt bona i un vestuari senzill però molt
ben treballat. I ara ve el bo, la manera d'enfocar la obra.
Cada personatge que entrava
en escena explicava ell mateix qui era, el seus atributs i el havia fet o
pensava fer. Això ha estalviat molta retòrica i de seguida ens hem pogut
introduir en les parts importants. Dos músics han creat uns fons musicals que
anaven encoixinant l'acció. Algunes estones, per a mi, han sigut un pèl
reiteratius, però hi ha hagut un moment màgic, quan el vell metge li explica la
veritat a l'orfe que acaba de fer vint anys; una conversa en un to tan baix,
intencionat, que la música tapava la conversa i només veiem els moviments de
les mans i l'expressió corporal. No ens ha calgut tornar a escoltar tota la història i ha
sigut magnífic.
Tots els actors han estat
molt bé, excel·lents, alguns amb més paper, altres amb menys, però realment
formidables. Si n'hagués de destacat algun potser m'inclinaria pel Pablo Derqui
que ha fet un Du'an Gu, el dolent de la funció, excepcional. Gran nit de
teatre, quasi tothom dempeus i aplaudint amb ràbia, sana. Aneu-hi; no us en
penedireu i a més descobrireu un autor que segurament no coneixíeu.
Sento dissentir de la opinió del public "estrenista" i del "cultureta" que a Barcelona abunda: la obra es avorrida, llarga, reiterativa i es veu massa la sombra dels "incendis" i la intencio de donar una nova campanada a la taquilla com llavors (ja va fallar "litoral" i crec que aquesta vegada també passarà perque el boca a boca no crec que congregui el mateix public.)
ResponEliminaSincerament no vaig aconseguir entrar en cap moment en la historia i la disposició del escenari impedeix que molta gent marxi abans d'hora (comentari sentit a mes d'un al vestibul del teatre al acabar la funció.)
No, no ho sentis. La dissensió no solament és bona, és boníssima. Quan dius que l'obra "és" llarga i avorrida, suposo que volies dir que la "vas" trobar llarga i avorrida; jo en això discrepo amb tu. Sé de moltíssima gent que la van trobar extraordinària. El que no acabo d'agafar és el tema del públic estrenista i de cultureta. Aquí m'hauràs d'ajudar.
EliminaExcel.lent!!!!! Molt i molt recomenable, interpretacions magistrals, una història intensa i emotiva amb una interesant disposició de l'escena en forma de "ring" que afavoreix la interacció del públic amb els actors
ResponEliminaSi voleu gaudir del bon teatre no us la podeu perdre!
l'interpretació excelent i l'obra excelent l'entorn del teatre, els actors , sencillament hem va sorpendre feia molt de temps que no veia una posada en escena tant bona, un ritme constant a l'obra amb pujades sobtades monolegs seguits, música en viu. una obra llarga que no perd el ritme tot i que sabem que el ritme oriental és un altre. Excelent.sobria i trista i emotiva . si podeu hi aneu no us decebrà
ResponEliminaLa vaig veure ahir i em va agradar moltíssim. No tan sols hi vaig entrar, sinó que em vaig emocionar i vaig plorar com una magdalena, cosa que no m'havia passat mai al teatre. El gran drama històric, sembrat de morts com aquí es diu, queda relativitzat pel profun drama individual de cada personatge confrontat amb la seva conciència i amb la necessitat de prendre decissions transcentents en un moment donat, sovint entre la justicia i la propia supervivència. El drama més profun, el del metge ambulant a qui les circunstàncies obliguen, no a morir com les altres víctimes de la barbàrie pel seu rigorós sentit de la justícia, sinó a sacrificar el seu propi fill i sobreviure per cumplir el deure de criar i educar una criatura que ha de lluitar contra el tirà i perpetuar el clan dels justos. El drama més profun perquè ens fa reflexionar sobre les terribles injustícies que amaguen també els actes més abnegats i altruístes i ens transme la impossibilitat de ser bo sense produir dolor també al voltant.
ResponEliminaEm sembla que el text original ha de ser sublim i lamento no saber xinés. Dubto que la traducció o l'adaptació l'hagi millorat. Sovint caiem en l'anacronisme de creure que en altres temps no podien ser tan profunds i poétics o plantejar qüestions morals de matisos tan complexes, i ens equivoquem. La barreja amb les cançons de textos poétics o populars de Joan Garriga, en tot cas, és un gran encert i contribueix a la intensitat poètica i dramàtica.