Frank V (Operetta d'una banca privada)

FRANK V (OPERETA D'UNA BANCA PRIVADA)

(al Teatre Lliure de Montjuic)

Friedrich Dürrenmatt és un d'aquells autors "necessaris" en el sentit que si no haguessin nascut els trobaríem a faltar, tindríem un buit, una mena de forat negre intel·lectual. Al llarg de la seva vida —una manera d'enreonar perquè tampoc va ser massa llarga— va escriure teatre, novel·la, assaig tan de literatura com de filosofia, guions cinematogràfics... Obres com Grec Busca Grega, Ròmul el Gran, Plet per l'Ombra d'un Ruc, La Visita de la Vella Dama... són peces conegudíssimes de l'autor, tan conegudes que el que hem vist avui al Teatre Lliure penso que "no és" l'obra que va escriure "ell". Penso que Sergi Belbel i el músic Arnau Tordera —que en signen la versió— s'ha equivocat.

Sembla que Dürrenmatt va escriure aquesta obra com a peça de cabaret i aquí els adaptadors l'han transformat en una musical o una mena de opera rock, i crec que precisament amb això han comés el primer error. Un musical ve a ser una òpera "moderna" i una opera rock el mateix, però amb una música d'estil rock o heavy. Tommy o Jesus Christ Superstar en podrien ser dels primers exemples. En aquest cas la música ha anat a càrrec d'un grup de rock català anomenat Obeses. Em guardaré de dir que la música fos dolenta, però per a mi ha fallat el directe. El rock català és molt poc teatrero, generalment amb una secció rítmica soportada per la bateria, molt repetitiva i fins i tot enfadosa. Per acabar amb els retrets, opino que si es munta un musical, s'ha de fer amb actors de musical, gent formada especialment per això que a més de dominar l'especialitat aguanten les dues hores llargues sense defallir i dir fava.

Per altra banda, l'escenografia de Pep Duran i la il·luminació e Raimon Rius, són espectaculars, com en els bons temps de "que no falti de res". El vestuari  de Nina Pawlowsky també molt bo. I les actuacions? Doncs com passa sempre que la cosa ha estat mal enfocada —sempre segons el meu criteri—, els actors ho tenen malament per defensar el que fan, i això crec que és el que ha passat. Penso que el director Josep M. Mestres amb aquests elements tampoc ha sigut capaç d'aixecar l'obra.

Llàstima perquè veure en escena 16 professionals damunt de l'escenari fa goig i en transporta a temps millors. Avui la Sala Fabià Puigserver amb una entrada molt fluixa. També s'ha de dir que era dia de pilota de la bona, del Barça, i que això en aquest país de la cultura al 21% ho atura tot. M'ha costat un güevo entrar i sortir per la Diagonal. Sort que vaig en moto...