MEMÒRIA MUSICAL
(Opinió)
La música quan ets adolescent i comences a
sortir amb colla de nois i noies és molt important. Forma part i la formarà
sempre de la teva memòria històrica, però no em vull pas posar pesat i
filosòfic, més aviat vull fer un reflexió sobre la intemporalitat de la música,
que es pot renovar i actualitzar, però sempre et porta a l'època inicial.
Jo vaig néixer l'any 40 i la música que es
podia escoltar a la segona part dels 50' —la meva adolescència— era molt
justeta: copla i italiana —vista pel govern amb bons ulls potser pel recent
passat feixista d'Itàlia—. Francesa poca, anglesa i nord americana quasi res. O
sigui que en els meus records hi ha molta música italiana. La meva generació va
créixer familiaritzada amb la tarantella napolitana i Renato Carosone era com
el nostre tiet. Piccolissima Serenata,
Tu Vuo' Fa' l'Americano i Maruzzella ens les sabíem de memòria.
Ara, per motius que no fan al cas he
"recuperat" diferents versions de Maruzzella
i m'he sorprès del bé que sona interpretada per nous i bons creadors, però com
em transporta a la meva adolescència. Us adjunto tres links. El primer https://www.youtube.com/watch?v=zx2kb2ASSzs
és la versió original del compositor, editada al 1955. El segon https://www.youtube.com/watch?v=l2IouXQxshI
és una versió d'un conjunt anomenat Flamenco Tango Neapolis que fa una fusió
realment creativa i captivadora. El tercer és una part de la música de Siena,
espectacle de La Veronal que agafa la música modernitzada per fer unes
coreografies que fan caure de cul. https://www.youtube.com/watch?v=2FNP2lkaJbo Si busquem més segur que trobaríem altres
interpretacions memorables, però penso que amb aquestes mostres n'hi ha prou.
La meva reflexió és que no hi ha música
dolenta en mans d'intèrprets creatius amb idees bones. Com diuen els anglesos: enjoy. Per cert, La Veronal inaugurarà
el Festival Grec d'enguany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada