GUAPOS & POBRES
(al Teatre Goya)
Toni Martin, basant-se en una novel·la d'Alfredo Ruiz ha escrit un llibret
i les lletres del musical que s'ha estrenat avui oficialment al Teatre Goya,
del qual també ha fet de director escènic. Xavier Torras s'ha encarregat de
composar la música i exercir de director musical, a més de ser el pianista de
la banda.
L'obra ens parla de l'actualitat, de la situació laboral actual dels joves,
d'una gran majoria de joves que després de preparar-se intensament amb estudis
i postgraus, parlant idiomes, es veuen abocats a situacions de treball precari,
cobrant sous de merda. Real com la vida mateixa. Són un grup de set amics, més
una noia anglesa que passarà una temporada amb ells a Barcelona. Diverses
històries es van entrecreuant sempre entre ells, esperances, trencaments amorosos,
reconciliacions, gelosia...
Penso que com a musical pateix d'uns quants defectes que l'han anat
llastrant al llar de tota la representació. No està malament, però sempre li
falta una guspira per a no encallar-se. Personalment penso que les lletres són
molt senzilles i estan poc currades; sonen a dejà vu i la marxa de les històries són molt estàtiques amb un
esquema rígid, quasi militar: passa una cosa, ens l'expliquen, fem lleugera
aturada i comencem a cantar, i així a cada "quadre". M'ha semblat un
esquema excessivament antiquat, a més les diferents històries o situacions
m'han semblat molt simples.
Un altra problema ha estat la banda sonora; massa clàssica amb els temes
amb una part "A", una "B" exageradament sobre dimensionada
que obligava excessivament als intèrprets i un final. Avui estem acostumats a
creacions de Jonathan Larson, Jason
Rober Brown o Andrew Lippa que ja van trencar fa temps amb aquests esquemes. La
orquestració també ha estat un pèl fluixa. De cinc intèrprets tocant sis instruments
la part del lleó se l'ha emportat el piano amb molt poc protagonisme de la
percussió, el cello i la guitarra... i al final ha sonat a molt repetitiu.
Les interpretacions han estat una mica desiguals. Penso que hi ha actors i
actrius que estan preparats per interpretar musicals i altres que encara no ho
estan del tot. No és una disciplina fàcil i una hora i quaranta minuts
d'espectacle no són fàcils d'aguantar.
Tot i així l'obra es deixa veure i te moments enginyosos i divertits. El
Goya ple a rebentar d'un públic enardit que ha aplaudit amb entusiasme cada
número. Penso que pot fer un paper a la cartellera. Ara, no passarà a la
història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada