Gastro-rimes

GASTRO-RIMES

(al menjador de can Kabrota)

Ahir era tercer dilluns del mes, i com ja fa uns anys és costum a can Kabrota s'hi va fer teatre, una peça molt allunyada de la última (Wasted) que era demolidora, boníssima, però d'aquelles que et quedes fotut. Doncs per aixecar els ànims aquesta vegada hem fet teatre de cabaret gastronòmic, Gastro-rimes, històries i músiques per degustar de l'orella al paladar. Sé que ja us comencen a venir saliveres, però ara ja he començat i aniré fins al final; em sap greu pels que em llegiu a mitja tarda i encara teniu lluny el sopar.

La Lali Feliu és una dona vital, només cal veure i sentir-la riure. Juraria que te la boca gran de tan riallejar, i això s'encomana, i per aquest motiu el seu espectacle resulta tan divertit, però també s'ha de dir que ha escrit uns textos molt afinats, frescos, que surten del mercat, d'una feliç barreja de la nostra tradició oral i culinària, i com que la tradició és poc sofisticada i parlem de menjar, doncs quins pebrots! hi surten coses tan corrents com faves comptades, partir peres, i de vegades figues d'un altra paner, i ens enfarinem amb una mestressa que fa pasta i també pizza, o una bacallanera dentuda i mig zapizota que quasi no se l'entén al parlar. Perquè la Lali parla i parla molt; però també canta.

I aquí i te molt a veure el seu acompanyant, el Miquel Ferret, que en un segon terme li dona les rèpliques musicals amb un clarinet, i amb un saxo i fins i tot amb una flauta dolça, i així aquesta mena de matrimoni teatral —he dit matrimoni?— tira endavant aquest espectacle que s'acaba quan diries que tot just acaba de començar, així de fresc i lleuger, com una bufada.

Però aquest parell no són uns passerells, ni us ho penseu. Saben que costa molt estar dintre i fora a la vegada, i encara que l'espectacle sembla senzill, la direcció l'han encarregat a l'Ota Vallès, que els ha mil·limetrat el volum de cada situació, les expressions i el moviment escènic, i quan hi ha una bona direcció, sempre es nota. No puc parlar d'il·luminació perquè a casa només tenim un focus, però la proximitat supleix totes les carències. A més, aquesta és una funció que li escau rebé estar a mig metres dels actors.

Excel·lent #dillunskabrota amb un sol inconvenient, als assistents els va agafar tanta gana, que el pica-pica se'l van fotre quasi abans de treure les safates de la cuina. És el que te fer obres que parlen de menjar. M'han ofert fer El Festí de Babette, però els he dit que ni borratxo, que abans faig La Grand Bouffe, aquella que la gent després de veure-la s'està dos dies sense provar res de tan enfitada que es queda. A que és una paraula preciosa?