Festival Píndoles 2017, Jornada II

FESTIVAL PÍNDOLES 2017 JORNADA II

(al Albert Mare de Déu de Montserrat)

          Segon dia del Festival Píndoles a l'Alberg Mare de Déu de Montserrat, aquella finca  de la zona de Vallcarca. Calor a causa del dia esplèndid i calor humà per la quantitat d'amics que ens hi trobrem. No es pot demanar més.

          NO CLINC CLINC - Jordi Bertran, autor, director i intérpret, és ja un clàssic en el dit teatre de manipulació d'objectes, un art que domina a la perfecció amb un valor afegit: la simplicitat. Ens el trobem a la bugaderia —¿aquest és un bon lloc per fer teatre? Doncs sí— assegut en un tamboret amb la guitarra damunt la falda, i comença a tocar un blues. Però de sobte hi ha uns moviments estranys i la cosa comença a sonar molt "raro". Resulta que porta una bola de porexpan ficada a cada índex i a partir d'aquí aquelles mans es converteixen en dos personatges que interactúen.

          És un espectacle mínim, però molt bo, càlid, entranyable, innocent... apte per a nens de quatre a cent anys, i als que estem més a prop de la segona xifra que de la primera ens el mirem com si fóssim criatures.

          YAMAZAKI - És una comèdia negra, de Xavi Núñez, dirigit i interpretat per Kevin Martos i Albert Viñas. Un home jove entra al bar i demana el whisky més car. El barman estava a punt de tancar i l'aten no massa de bon grat. Després de parlar de marques i preus que no té, el cambrer li treu una ampolla de Yamazaki, una marca japonesa desconeguda aquí i que ell va comprar en un viatge al Japó que... millor no parlar-ne.

          I així continua un trhriller misteriós, amb tocs d'humor, naturalment d'humor negre, que manté el suspens fins al final. Bones interpretacions; llàstima que l'habitació on es fa tingui la pitjor acústica de la casa, Jo, que vaig curt d'orelles he patit.

          HAPPY BIRTHDAY, JAMIE lOVE - Comèdia de Jordi Diamant dirigida per Joaquín Daniel. Una habitació amb una tauleta, un aparell de ràdio, un telèfon i la foto emmarcada d'una noia; una cadira i just al damunt... una corda acabada en un llaç. Ai, ai, ai. Entre un home trist, posa una música romàntica que li deu portar records, mira la foto i sí, s'emparra a la cadira i es passa el llaç pel coll. Quan està apunt de saltar, sona el telèfon. Dubta, però es desfà de la corda, baixa i agafa l'aparell. Llamada oculta llegeix; es fa reflexions sobre les trucades de desconeguts, vacil·la, però al final respon.

          No, no endevinareu el que passa, però en un minut es capgira tot, i vull dir que l'autor ha estat molt i molt hàbil, tan en les situacions com en els diàlegs. Una situació realment curiosa. Ah, l'atzar! Boníssimes interpretacions gràcies a una molt bona direcció. Aquesta serà la perla del Festival? Només estem a la meitat del segon dia, ves a saber.

          JOCS PERILLOSOS - Comèdia de Lara Díez dirigida per ella mateixa, amb actuacions de Ivan Padilla i Lara Díez. Altra vegada m'he deixat el fetge pujant a la Torre que guarda l'entrada de la finca, però val la pena per accedir al terrat i veure una obra al aire lliure. un home jove està assegut en la taula d'una terrassa prenent una copa de vi. S'acosta una noia també jove i guapa i mig dubtant es pregunten els noms. És una cita a cegues. S'asseuen i comencen una conversa intranscendent, però al cap d'un moment les coses s'espatllen. "Així no anem bé" diu ella, tornem a començar. I ara es diuen per uns noms diferents. Què està passant...? Ben actuada i amb un plantejament interessant. Res és el que sembla.

          PASTÍS DE POMA - Comèdia d'Octavi Egea amb direcció d'Eva Losada. Actrius Mertixell Ané, Fanny Ferran i Raquel Recolons. Una antropòloga dicta una conferència sobre no se sap massa bé què i porta la seva mare quasi impedida i en cadira de rodes com a testimoni , així com una actriu que farà de cunyada. Res va per allà on ha d'anar i la "iaia" acaba donant una recepte de cuina.

          L'obra és una mica caòtica i possiblement l'impressió va ser augmentada pel volum aplicat pels actors en una sala de fortes reberveracions. Hi va haver moments que els crits es feien difícils de suportar.

          LA CASA DELS OCELLS - Drama de Núria Curcoll dirigit per Xavier Palomino i la mateixa Curcoll. Actors Arià Clotet i Aina Huguet. Peça plena de simbolismes, records, complicada i d'un ambient angoixant. Dos germans estan atrapats entre la porta d'entrada a l'habitació i la finestra que dona a fora. Perquè? Què va passar quan eren jovenets i el pare va disparar a un cavall, o era la mare? Reconec que vaig ser incapaç d'entendre el sentit de l'obra, per tant poc puc explicar. Potser també hi va influir que era la última obra de la nit del segon dia i de vegades la meva neurona comença a donar indicis de fatiga.

          Segon dia del Festival, dissabte, amb tot el paper venut i un ambient formidable, d'aquells que sembla que tots els espectador haguéssim anat a col·legi a la mateixa classe. Una companyonia així no és fàcil d'aconseguir; felicitats per tant al trio organitzador.