INESTABLE
(a La Villarroel)
Tinc un amic, expert
en teatre, que assegura que als argentins se'ls ha de donar menjar apart en
l'anomenat art de Talia. Hi estic d'acord, tot i que no n'he vist massa de
teatre austral, però us puc assegurar que el que es fa a l'off de La Villarroel
fins el 5 d'abril, és un chute
directe a la vena d'aquest tipus de teatre.
Andrés Caminos i
Gadiel Sztrynk són els artífex de Inestable,
autors, directors i actors d'un disbarat còsmic on se'ns parla de... se'ns
parla.... se'ns parla. Sí, se'ns parla de coses com que tenen una taca
d'humitat a la paret de casa seva, de la trucada telefònica d'una amiga que
celebra l'aniversari, o de que no estan segurs d'haver tancat bé la porta de
casa i sospiten que els ha entrat una persona armada amb un revòlver...
De fet estan ben
sonats, i amb les seves manies i paranoies es fan un tip de discutir i estar en
desacord en quasi tot; s'ho passen malament, molt malament, i en canvi el
públic... s'ho passa d'allò més bé.
La posada en escena
és simple: en un recó de l'escenari hi ha una pila d'andròmines, dues cadires i
dues maletes, però tot això quasi és irrellevant, doncs el que compta és la
presència dels dos creadors pràcticament a pit a pit descobert dient les seves
bajanades. Un vestuari patètic composat de dos pantalons cutres, dos jerseis horribles de poliester, de coll mig alt d'un
color verdós d'aquells de fer angúnia. I els pentinats, cabells tallats al
estil tassó, com els frares de l'edat mitjana. Vaja, un parell de cromos.
I com a bon teatre
argentí la incontinència verbal no ens abandona en tota l'obra, parlant sense
treva, interrompent-se l'un a l'altre i discutint sense parar. De vegades penso
que seria difícil fer teatre d'aquest tipus en català. Cada llengua té les
seves virtuts i el castellà que es parla a Argentina té el do de la disbauxa.
Peça molt
recomanable que a més podreu veure a deshores perquè es fa en un off. Si fos de vosaltres no me la
perdria perquè és un bombonet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada