BROADWAY A CAPELLA
(al Onyric)
Faig
una ressenya que havia decidit no fer, però m'he repensat, i m'he repensat
perquè a la majoria de persones que conec de trobar-nos pels teatres i compartir
opinions em van dir a la sortida de l'Onyric que els havia agradat Broadway A
Capella. A mi no. Com deia la meva àvia:
i doncs?
He
reflexionat (cosa que a vegades faig) i em sembla que vam veure dues obres
diferents, en part. Ells estaven asseguts a les files superiors del teatre i jo
a la primera. Això que no hauria de ser rellevant he deduït que va ser decisiu.
Broadway A Capella és un espectacle musical i per tant com se sent la música és
molt important. Per començar els que sèiem davant de tot ens vam estar tota
l'obra sentint un soroll de fons molt molest, com una mena de motor o ventilador
permanentment engegat; un soroll somort que va ser una mena de baix continu que
al menys a mi, em va molestar molt. Suposo que tampoc va ajudar tenir els
amplificadors a tocar.
Broadway
A Capella és un espectacle on em sembla que es va abusar dels "sorolls"
emesos per un baix component del conjunt que sembla que va fer hores extra. Va
emetre tota mena d'onomatopeies que van saturar els altaveus, al menys els que
estaven prop meu. Penso que alguna cosa en el disseny de so va fallar.
No
diré que cantessin malament ja que no ho puc valorar, doncs el so que va rebre
la meva oïda va ser brut i molt enganxat; contades vegades m'arribaven les
lletres de manera entenedora. En canvi els meus amics que estaven a la part
alta van dir que ho havien sentit bé. A més, entre els executants hi vaig
reconèixer intèrprets que jo he vist en altres espectacles molt bons. Llàstima.
Penso que els tècnics de l'Onyric farien bé de revisar el so des de diferents
punts de la sala.
I
posats a parlar de la resta, tampoc em va convèncer el vestuari més adequat per
un espectacle de hip-hop i break-dance que per escoltar On My Own, o les harmonies, però això ja queda explicat en
l'apartat del so brut.
Diuen
que les comparacions són odioses, però la humanitat a prosperat a base de
comparar, veient el que feia bé una altra tribu i imitant-ho. Us deixo un
enllaç amb el tema If We Ever cantat pels Take Six, un dels millors grups de a cappella que conec. Observeu com
administren les veus i especialment els silencis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada