SER SIN ORILLAS/ENSAYO SOBRE OFELIA
(al Teatro Timbre 4 de Buenos Aires)
Macarena Trigo és una noia
espanyola resident a Buenos Aires. És poetesa, directora de teatre, dramaturga i docent. S’ha format amb grans mestres com Mauricio Kartun i Claudio
Tolcachir, entre altres. És l’autora de Ser Sin Orillas/Ensayo Sobre Ofelia
que aquests dies està en cartellera al teatre Timbre 4 de Buenos Aires.
L’obra arrenca amb una noia
que ens mostra la pintura de Millais que ens descriu Ofelia cantant mentre
flota en un riu just abans que s’ofegui (acte IV escena VII en el discurs de la
reina Gertrudis de Hamlet de Shakespeare). Els espectadors veiem una llum a la
paret, però no la pintura; ens l’hem d’imaginar. La noia està una mica
desmarxada, fora de sí. Va molt accelerada i se’n va d’una cosa a l’altra.
Comença a donar voltes sobre la frase que li ha dit Hamlet i la repeteix
obsessivament: Ves a un convent!
Estem davant d’una dona
enamorada, però el seu amor no solament no li fa cas, sinó que la desprecia. La
noia s’està tornant, o potser ja s’ha tornat, boja. Crida, es desespera, es
lamenta, torna a la frase ofensiva: Ves a un convent, ves a un convent…
Hi ha un moment en que la
noia bressa un tros de roba com si fos una criatura, però Ofèlia no tenia
fills. Un desig? Una il-lusió? Realment la pobra noia ha embogit.
La peça és difícil, per l’espectador
i per la intèrpret, l’actriu Inda Lavalle, defensa la peça en la més absoulta
solitud, però amb una força que t’arrosega i et fa semblar que la seva bogeria
és teva. Una molt bona interpretació que exigeix un gran esforç físic. Acaba
suada i desmuntada físicament. Gran tanda d’aplaudiments.
A Timbre 4 es fa molt
tipus de teatre, però em sembla que avui hem vist una mostra genuina del que s’hi
fa: teatre difícil, independent i valent. Ha valgut la pena i segur que hi
tornarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada