FLOR DE NIT
(al Almeria Teatre)
En musicals de la marca
Dagoll Dagom estem de revivals. Al
Teatre Victòria han tornat a reposar Mar i Cel i al Almeria Flor de Nit, 26 i
22 anys després respectivament. Mar i Cel ja s'havia reposat una altra vegada i
de Flor de Nit se n'havia fet una versió concert. Jo avui per un tema de
proximitat i horaris he anat al veure Flor de Nit.
Aquesta és una posada en
escena reduïda en temps i en actors; dels 20 personatges llargs de l'original,
aquí s'ha simplificat amb 7 intèrprets fent diferents papers. La part musical s'ha
resolt amb un pianista, una violinista i un saxofonista-clarinetista.
La trama és prou coneguda.
Ambientada en els anys previs de la guerra civil, la història es mou a l'entorn
d'un triangle amorós entre un anarquista, un burgès i una noia obrera
reconvertida en actriu de cabaret. El llibret és de Vázquez Montalbán i la
partitura d'Albert Guinovart. És una mena d'homenatge als anys daurats del
paral·lel.
Penso que no ha estat massa
bona idea tornar a fer l'obra, doncs els anys no passen en va. Tinguem en
compte que a principis dels 90 el teatre musical a Barcelona va fer una
explosió, en bona part gràcies a Dagoll Dagom. Els espectadors però —apart dels
privilegiats que podien viatjar a Londres i Nova York— teníem poques referències
i el que es va fer ens va enlluernar. Ara els temps en canviat, el món s'ha "tornat
global" i la gent es mou i veu més coses fora. Conclusió: el pas del temps
és cruel i les comparacions són odioses.
Seré breu: la història es
veu rovellada, la música aguanta força bé, les interpretacions i les
coreografies són molt justetes i els únics que penso que se'n surten amb nota
alta són els músics, en especial el pianista, director musical i arranjador
Xavier Torras, que s'ha carregat tota l'obra a l'esquena —més de dues hores— amb
una potència interpretativa i una qualitat dignes de millor causa. Aquest noi
és un gran professional que sempre m'ha impressionat per les seves idees
musicals a l'hora de fer arranjaments i la força amb que toca el piano. Ara,
sense rumiar massa recordo Over The Moon, al mateix Almeria el gener del 2013 i Merry Me A Little al
Teatre Lliure el novembre del mateix any.
L'Almeria Teatre a un terç
d'entrada. El local, que no és cap joia de bona acústica, ha empitjorat amb tan
poca gent. Tot i així, els actors se'n emportat uns bons aplaudiments i fins i
tot algun bravo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada