30 de des. 2010

BARAKA
(al Teatre Goya)



          Molts juraríem que estem davant d’una típica obra argentina, però no, Maria Goos, l’autora, és holandesa i la peça es va fer famosa arran l’estrena al Old Vic de Londres a càrrec de Kevin Spacey i més tard a Buenos Aires, i aquesta és la versió que podem veure a Barcelona.
          Quatre amics de tota la vida es retroben per diferents motius al loft d’un d’ells, constatant que la vida els ha portat per diferents camins dels que sospiraven de joves. Mai han deixat de veure’s, ni que sigui de temps en temps, i tots es coneixen les flaqueses.
          L’obra arrenca a un ritme brutal, sense donar treva a l’espectador, amb situacions molt gracioses, jocs de paraules intel·ligents i situacions molt ben trobades. Cada personatge té un perfil molt ben treballat, sense escletxes, i això dona solidesa a la peça. La versió és en castellà argentí, cosa que no suposa cap dificultat i que, per a mi, li afegeix un plus de comicitat. És molt divertida, especialment la primera meitat. Després, de mica en mica es va complicant, però sempre mantenint l’interès.
          Escenografia, il·luminació i vestuari correctes. Els actors molt bé, sense que cap dels quatre destaqui un per damunt de l’altre. Nota alta pel director Javier Daulte. Si podeu no us la perdeu (fins el 9 de gener).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada