EL TERCER POLICÍA(Novel·la)
Encara no estava del tot recuperat del impacte de Sukkwan Island, que el Jordi, el meu llibreter de capçalera, m’ha recomanat El Tercer Policía i ara, cagumdena, veig llumenetes. Flannn O’Brien, un irlandès de primera meitat del XX, n’és l’autor i segons Samuel Beckett i James Joyce és un dels grans escriptors en llengua anglesa. També Harold Bloom situa dues de les seves obres (aquesta n’és una) en el seu famós Canon Occidental.
Al principi costa d’aclarir si és una novel·la per ser llegida o esnifada. Quan continues et dona la impressió que t’has ficat a la llodriguera del conill blanc d’Alícia o has fet cap a Oz, però la trama, o millor dit, l’embolic, s’apodera de tu i has d’avançar, en bona part per esbrinar fins on és capaç d’arribar aquest tros d’animalot que és l’autor.
El protagonista, que té una cama de fusta i no recorda ni com es diu recorre paisatges on hi ha casernes de policia inversemblants, bicicletes que són el melic del món, robatoris d’aquestes bicicletes que la policia resol amb celeritat sorprenent perquè és ella mateixa qui les roba, condemnats a mort a punt de ser executats, tot amanit per estranyes filosofies d’un científic anomenat de Selby, que sosté que la terra no és rodona, sinó amb forma de botifarró. I el tercer policia? Llegiu, llegiu, ja el trobareu.
Molt ben escrita, altament recomanable si voleu parar bojos; si ja ho esteu us divertireu el doble.
Editat per Nórdica Libros, en castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada