28 de gen. 2011

PENEDIMENT
(Micro-relat)




Cada vegada  que acabava de fer l’a-mor amb un home que no era el seu s’entristia. Aparta-va el llençol i s’in-corporava, s’asseia a l’espona del llit i allí, nua i sanglotant, es penedia.
          Es penedia d’haver-se casat amb el seu home, aquell tros de soca que al llit era un zero a l’esquerra, incapaç de captivar-la, d’excitar-la, de fer-li perdre el món de vista... Un inútil incom-petent i negat per a satisfer-la. Sense imaginació, maldestre amb les mans, potiner amb els llavis, ineficaç amb la llengua que semblava que la tenia només per enganxar segells...
          Oh, Déu, com és penedia!







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada