4 de febr. 2011

CELEBRACIÓ
(Al Teatre Lliure de Gràcia)




Aquesta obra ha propiciat un debat sobre si és o no un Pinter menor. Jo crec que sí, però amb l’afegit de que és un gran Pinter menor. M’explico: no és una peça d’aquelles que ens fan rumiar fins que ens peta el cervell o se’t destrossa l’ànima, que ens fa veure el miserable o insolidari que és el ser humà o que ens toca allò que no sona fen-nos pensar massa i deixant-nos fets pols per una temporada... Res de tot això. És una comèdia, una comèdia molt divertida i que, com totes les comèdies, té un rerafons que ens pot fer rumiar, si en tenim ganes.
          La obra: restaurant de luxe, dos menjadors, en l’un dues parelles que celebren un aniversari de boda, en l’altra una parella que no se sap que celebra, els amos del local i el cambrer. Tots estan molt contents i alguns d’ells molt beguts i fins i tot esnifats. Surt de tot i cadascú va a la seva bola, especialment el cambrer (un Boris Ruiz en estat de gràcia) que sovint fica cullerada, sempre pixant fora de test explicant batalletes del seu avi, en el més pur estil Ionesco. Els diàlegs són molt divertits i sovint provoquen riallades.
          La funció està molt ben muntada amb una posada en escena força espectacular, lluint de “Lliure remodelat”, amb pujades i baixades d’escenaris mòbils. Bona direcció del Lluís Pasqual mantenint cada actor en el seu lloc, un risc, ja que molt d’ells van borratxos i no hi ha cosa més perillosa.
          Una hora i deu minuts de diversió; m’ho he passat molt bé i estic segur que els actors també.

http://www.teatrelliure.com/


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada