29 de març 2011

ELS ÚLTIMS DIES DE CLARK K.
(a la Sala FlyHard)









          M’agrada la Sala FlyHard. Té alguna cosa que mi fa sentir bé; segurament les seves reduïdes dimensions que propicien aquest teatre de proximitat que a alguns tan ens agrada, la seva possibilitat de distribuir les butaques ara d’una manera, ara d’una altra....
          La obra: l’autor Alberto Ramos ens descobreix que Clark Kent, no era la personalitat en que es refugiava Superman en la vida civil, no. Eren dues persones diferents, tot i que no ho sabia ningú, ni la mateixa Lois Lane. També ens descobreix que ni l’un ni l’altre estaven massa a gust en el seu paper. A partir d’aquí us podeu imaginar que les coses no acabaven de rutllar.
          La idea és molt bona i la peça està ben escrita. Exceptuant uns moments a la meitat en que decau una mica i que per sort duren poc, el ritme és molt bo. Jordi Casanovas l’ha dirigit amb encert i els actors ho fan molt bé. Especialment brillants els moments en que es comuniquen sense paraules, amb gestos, en frases no començades, amb moviments del cos... No és una obra en que pugui destacar ni la il·luminació, ni el vestuari ni el mobiliari, però tot està a la mida d’un pis petit en una ciutat com milers.
          Un encert el fons musical Superman de R. Snyder cantat per la Barbra Streisand. És una cançó preciosa que ni pintada per la ocasió. Més avall us en adjunto un video. La sala plena i amb les entrades exhaurides. Tal és l’èxit que l’han hagut de prorrogar un mes.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada