blocdenkbrota

SAGARRA DIT PER ROSA MARIA SARDÀ

(al Lliure de Gràcia)

          Jo no sóc de lectures, vull dir d’obres de teatre llegides en contes d'escenificades, com no sóc d’òperes en versió concert. A mi m‘agrada veure les obres al escenari, amb vestuari i llums. Dit això, vull aclarir que la funció d’avui al Lliure de Gràcia ha sigut una altra cosa. Avui una actriu que coneix tots els recursos de l’ofici, i molt bé per cert, ha llegit poemes, alguns articles i, acompanyada de dues actrius més, ha fet una petita representació de obres de Josep M. de Sagarra.

          El meu pare, que era un enamorat de la llengua i la literatura catalanes, deia que Sagarra els versos “els pixava”. Una falta de respecte d’un home que era molt respectuós, però amb això volia expressar la facilitat, o així ho semblava, amb la que versificava l’autor i a la vegada no es dolia d’utilitzar el mateix llenguatge que el poeta.

Pixo a l'abim:  
al fons la mar blava,  
allà el cap de Begur,  
aquí el cap de la fava.

          Avui la Sardà ha començat parlant de casa seva, quan sentia dir versos del poeta i a mi m’ha transportat a la meva infantesa amb “La cançó del traginer”

Amb la clenxa ben partida,

i un clavell vermell al trau,

i un gec per tota la vida

que de negre sembla blau,

me'n vaig a la rectoria,

les campanes van tocant,

però jo no les sentia.

Arri, Joan!

La núvia s'està esperant.

que també ressona en els meus records, i m’ha fet feliç. M’ha fet feliç perquè si els poemes d’un il·lustrat els recordem de quan érem canalla, vol dir que tenim un patrimoni del que podem estar orgullosos. I si el poeta, a més de bo,  no era  un melindrós i deia coses tan divertides com

Ets fresca com una rosa, 
més puta que les gallines 
i pesada com la prosa 
de don Pere Coromines.

ja no es pot demanar més, felicitat completa.

          Tornant al recital del Lliure, l’únic petit defecte que li he trobat és que alguna vegada, amb la vehemència que li ha posat la Sardà, s’arrencava a tal velocitat que costava de seguir, però quedava compensat per la veritat que transmetia.

Potser hauré de considerar això de que no sóc de lectures. (Gràcies Mireia per reservar-me les entrades quasi sense el meu permís)